Algú s’ha preguntat mai per què Sant Esteve és festa al Principat (i també a les Illes, crec) i no a altres zones peninsulars? Llegeixo que és un tret distintiu que ens ve de l’època carolíngia, quan una part important del nostre país depenia d’Aquisgrà i la major part de la Península, de la Còrdova musulmana: efectivament, nosaltres allarguem la festa l’endemà de les tres diades més assenyalades del calendari cristià, Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. No som millors ni pitjors, però som diferents també en això. Mengem canelons (que són les sobres del rostit de Nadal: aquí tot s’aprofita) i sentim el Concert de Sant Esteve, ja centenari, com aixeca una senyera pel damunt dels nostres cants. Senyes d’identitat, ni millors ni pitjors, però nostres.
[Pessebre de la tintoreria Hispano-belga, de Tarragona; foto de l’autor]