Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de desembre de 2013
0 comentaris

Ja és Nadal (2: el tió també?)

Un article de Marta Rojals avui parla del tió, aquesta figura tradicional del Nadal que sembla que a l’autora no li faci gaire el pes. Un servidor és barceloní, nascut al barri menys rural de la ciutat (l’Eixample), i fins que no vaig anar a viure a Tarragona no vaig tenir cap coneixement d’aquest element del folklore català, de manera que sempre l’he trobat una mica sobrevingut. Tot i això, no estic d’acord amb el posicionament de Rojals. Sempre se’ns ha dit que el Pare Noël era massa estranger (pitjor encara, ianqui: horror); els reis d’Orient tenen un no sé què de massa espanyol; i ara resulta que el tió, que sí que és veritablement nostre, fomenta la violència, és absurd i no sé quantes coses més. Francament, ja tardava aquest Nadal a llegir alguna invectiva contra una tradició. En nom del consum, de la correcció política, del laïcisme o de la globalització, ens hem anat carregant els pessebres tradicionals, els llums dels carrers, les bromes dels Innocents i mil coses més. Potser que anem pensant en desar-ho tot a l’armari dels bonics records de l’antigor, agafar el “portante” i anar-se’n a esquiar, activitat a la qual es dedica ja no poca gent ens aquests dies de, figura, recolliment familiar.

[Pessebre de la botiga de decoració Montse i Miquel, de Tarragona; foto de l’autor]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!