Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Instruccions per carregar-se una tele

Primera: crear-la perquè els altres també en tenen una. Cafè per a tothom? Doncs teles públiques també per a tothom, facin falta o no. En el cas que ens ocupa, sí que feia falta, però.

Segona: concebre un model retòricament atractiu, on no faltin conceptes com el servei públic, la proximitat, la qualitat… Repeteixo: retòricament.

Tercera: omplir-la ben aviat de continguts banals i de vergonya aliena. Teleporqueria avant la lettre.

Quarta: saltar-se a la torera el mandat legal de normalització de la llengua, farcir la programació d’espais en castellà, elaborar llistes de paraules prohibides (vade retro, català!) i fer tot el possible perquè no es pugui veure al conjunt del domini lingüístic, perjudicant de pas l’índex d’audiència.

Cinquena: gestionar-la amb el cul, sobredimensionant plantilles i tirant de veta pressupostària. Algú o altre ho acabarà pagant.

Sisena: promoure una ERO a misses dites. Quan la justícia la denega, tirar pel dret eliminant-la per decret (la televisió, vull dir), i a sobre, justificar-ho demagògicament amb l’espantall de les retallades socials. D’aeroports i fórmula 1 no se’n parla, és clar.

Amb aquestes instruccions és possible carregar-se una televisió pública, però també pot ser ben bé que acabin provocant uns efectes contraris als desitjats.

[Imatge: foto Intersindical RTVV; www.ara.cat]



  1. ESTIC ESMA-PERDUDA……QUINS ESGARRIPS……CENTENARS DE DELACIONS…PERO MENTRES VA DURAR LA !SOPA-BOBA”,TOTS ELS QUE ARA GRIDAN,MUTS I A LA GABIA I ELS HI SEGUIAN LA BETA……DONCS APA NANOS PER VOSALTRES VA EL POLLASTRE¡¡¡¡¡¡.
  2. Informàtics de Catalunya, uniu-vos! 
    Veniu a socórrer aquest govern d’ineptes i sobre tot a la Sra. Joana Ortega, unió-nista, i aviam si ens munteu en pocs mesos el referèndum que no saben com treure’s de sobre.
  3. Ara fa deu anys, el 2003, el govern valencià del PP va intentar privatitzar la RTVV. Era l’època en què el Molt Honorable Zaplana se n’havia anat a cuita-corrents a Madrid per ser ministre, no sense abans haver convertit Canal 9 en una teleporqueria fins a l’extrem. Un molt bon argument per a privatitzar-la: Qui vol una merda de televisió pública? Ara bé, els beneficiaris de la privatització no eren qualssevol, sinó les empreses afins al PP, amb una línia ideològica ben concreta. A més a més, el llavors deute ja astronòmic de la cadena no es privatitzava, sinó que l’haurien d’assumir tots els contribuents valencians amb els seus impostos. L’operació no va tenir èxit, ja que els tribunals van dictaminar que Canal 9, com a concessió de l’Estat, no es podia privatitzar.

    Ara, 2013, després d’un ERO d’antologia, tiren pel dret, i en unes quantes hores decideixen tancar el referent vertebrador del País Valencià, l’únic mitjà de comunicació que parla en valencià a tot arreu del País. Açò és pitjor que l’Apocalipsi, però no és la primera desgràcia que els valencians hem hagut de patir com a Poble. Hem sobreviscut a un Decret de Nova Planta del 1707, una divisió provincial del 1833, una dictadura franquista, … Em pregunte si el Poble Valencià serà capaç de sobreviure al PP.    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura per jordicc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent