Les aigües turbulentes

Avui és Sant Jordi. Avui és aquella festa que el calendari assenyala en negre o, millor dit, aquell dia laborable que sí és una festa. El dia del llibre i de la rosa, de la cultura i de l’amor. El dia del meu sant i del del meu país. Els meteoròlegs ens han promès bon temps. L’estelada ja penja del meu balcó, amb el desig de no haver-la de penjar aviat mai més. Avui hi haurà una petita celebració a la feina. De nou rebré felicitacions de la meva gent, per terra, mar i aire (vull dir de viva veu, per telèfon o via noves tecnologies). De nou passejaré per la Rambla de Tarragona, atapeïda de gent mirant molt i comprant poc. Aquest any, en solidaritat amb el català, amb el sector editorial i amb el comerç local, tots tres amb les seves mancances, he decidit adquirir tres llibres en lloc d’un de sol. De res. De nou la tele ens oferirà l’ambient de la plaça de Catalunya i de les Rambles (de Barcelona, of course) mentre desfilen disciplinadament, una rera l’altra, les mateixes patums del món literari o mediàtic que ens hem trobat fins a la sopa les darreres setmanes. No faltarà al final de la jornada el rànquing de llibres més venuts, com si de la classificació de la lliga es tractés. I ara que dic lliga, el dia acabarà amb un transcendental (com tots) partit entre el Bayern i el Barça.

Aquest apunt és especial. El publico de bon matí. In festo beati Georgii. El dia per davant. Gaudim-ne tots. I felicitats als Jordis.

[Imatge: ca.wikipedia.org]