Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de setembre de 2007
0 comentaris

Impressions de la nova València

He estat quatre dies a la ciutat de València. Feia alguns anys que no hi anava, i sempre havia sigut per passejar pel centre històric i per seguir de prop el procés d’expansió del transport públic de la capital. Però aquesta vegada ha estat diferent, i m’he entretingut a visitar el què podríem dir la "nova" València, és a dir, el faraònic desenvolupament urbanístic del llit del Túria.

Efectivament, el mot més adequat és el de "faraònic". Es tracta d’una successió de grans edificis estil Calatrava, posats un rera l’altre. El conjunt rep el pompós nom de "Ciutat de les Arts i de les Ciències", i hi inclou un auditori, un cinema panoràmic, un museu de ciència, un oceanogràfic, i em deixo coses. No dic que els edificis siguin lletjos, però una distribució entre diferents zones de la ciutat els hagués dotat de més valor.

Entro al museu de ciències, que rep el nom de "Príncipe Felipe" (sic). És el típic museu amb andròmines perquè infants i adults experimentin. No hi falta el pèndol de Foucault. També hi ha exposicions, no sé si permanents, sobre temes tan dispars com l’origen de la vida, les drogues i els premis Nobel Ramón y Cajal i Severo Ochoa. Per passar el dia bé, sobretot tenint en compte el xàfec que va caure a la capital valenciana.

Entro també a l’oceanogràfic. Rep aquest nom un ambiciós conjunt d’instal·lacions que reprodueixen hàbitats de diferents parts del món, amb aquaris, delfinaris i tota la pesca. Presència massiva de gent de totes les edats, barallant-se per veure de prop els peixets i fent-los fotos amb flaix, cosa no permesa. A pesar del cop de pala de 22 euros de l’entrada, la visita val la pena.

L’estança a la zona inclou també la visita al què acompanya tot el complex turístico-científico-cultural: centres comercials amb les inevitables franquícies i amb una ensordidora música ambiental, uns grans magatzems de tall britànic i finalment, pisos i pisos i pisos.

Tot molt "zaplanista", de nou ric. Com fent joc amb Benidorm i amb Marina d’Or. Per contrast, em passejo també pel barri del Carme, de la part antiga. Molt deixada, però més "autèntica": ciclistes, petits cafès, botigues tancades i abandonades… Ideal per fer-se una idea de com d’atractiva pot ser una ciutat sense necessitat de grans operacions urbanístico-especulatives. Que no la toquin massa, si us plau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!