Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

17 d'octubre de 2009
1 comentari

II Congrés de Dones: no ens hi volen

Fa algunes setmanes em vaig assabentar, mitjançant un anunci al metro, de la propera celebració del II Congrés de Dones de Barcelona, auspiciat, no cal dir-ho, per les administracions públiques. No vaig tardar ni un minut a treure la llibreteta que duc sempre a sobre per anotar idees per al meu bloc, mentre pensava “Jordi, aquí hi ha tema”. Les preguntes que em sorgien espontàniament eren moltes: algú recorda res del I Congrés? Quines millores reals va representar per les dones? I pel conjunt de la societat? Quan costarà l’organització d’aquest II Congrés? I la pregunta del milió: admetran homes?

Doncs ahir es va inaugurar el II Congrés de Dones de Barcelona i les informacions d’avui ens donen la resposta a la darrera de les preguntes: no, no han admès homes. Es miri com es miri, es tracta d’una discriminació, d’aquelles que tantes vegades elles denuncien i amb raó. L’organització de la trobada al·lega una raó logística (limitació d’aforament) i una altra de més “ideològica”: la necessitat de parlar lliurement. Perdonin-me, senyores organitzadores, però no ho entenc. Potser perquè sóc un home… De què parlaran que no puguin sentir-ho els homes? Quines idees, quins raonaments s’exposaran que no puguin ser considerats i acceptats o rebutjats per la meitat de la societat?

Pel que fa al Congrés en sí, res de nou: paperassa, càtering, currículum per unes quantes, medalleta per les administracions i una proposta “estrella”: demanar a l’ONU que gestioni una petició formal de perdó a totes les dones del món. Mesura transcendental i eficacíssima, sens dubte.

Salvador Sostres, el controvertit articulista de l’Avui, amb qui discrepo sovint, va dir una vegada una cosa molt assenyada: la causa de les dones és la més noble i la més justa de la humanitat, però també la més mal defensada.

  1. Company,
    A banda de dedicar el teu preuat temps a dir que els congresos de les dones no admeten homes, potser que ens dediquem a veure perquè tantíssimes entitats encara, no admeten dones o no les admeten ni al 50%. No començem la casa per la teulada.
    I també deia en Carlos Lomas un escriptor de Xixón que el feminisme és l’única revolució pacífica que s’ha esdevingut i encara s’esdevé, per cert a la jornada del 5 d’octubre a la biblioteca Bonnemasion on ell hi va assistir, els homes eren “admesos”, però de cent dones n’hi havien cinc. Així que insisteixo no comencem la casa per la teulada.

    salut!

Respon a elena Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!