Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Quan Heribert Barrera apareixia a la televisió, parlo dels anys setanta i vuitanta, el meu pare deixava anar una frase entre vehement i irònica: “Heribert, calla!”. No és que no estigués d’acord amb el que deia. Al contrari, hi estava molt identificat per generació i per coincidència ideològica. Si el meu pare deia allò era perquè era conscient que Barrera parlava sempre clar en un moment en què la prudència, el pragmatisme i el que ara en diem correcció política estaven a l’ordre del dia. Temes llavors tant evitats com la independència, el republicanisme o la radicalitat democràtica eren tractats per l’Heribert sense miraments i sense importar-li les conseqüències que li pogués comportar, d’aquí el sentit irònic de la frase del meu pare.
Donc bé, aquest polític que sempre parlava clar (fins i tot en una sonada ocasió que va tenir la immigració com a protagonista), ens ha deixat. Quina lliçó per a les noves generacions de polítics! Quin exemple per als ciutadans demòcrates i patriotes! Descansi en pau, que s’ho ha ben guanyat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la raó. A ell i als que parlàvem com ell. Vol dir que gràcies a ell i als que l’acompanyàvem la colla independentista ha crescut enormement. El seu darrer missatge repetia: hem de seguir lluitant per l’únic objectiu que té sentit en aquest moment és la independència. Res més no té sentit. Peraquè amb la independència les altres lluites poden abocar a una certa victòria: dèficit, deute, sanitat, educació… Sense independència ens aboquem sense sentit a la cançó de l’enfadós. I estúpidament enfadats.