Les aigües turbulentes

A la ciutat xinesa de Wuhan, origen de la pandèmia del coronavirus, acaben d’aixecar definitivament el confinament a què estava sotmesa la població. Amb algunes excepcions, els 8 milions d’habitants d’aquella ciutat (sense comptar l’àrea metropolitana) ja tenen llibertat (relativa, estem parlant de la Xina) per moure’s, entrar i sortir-hi. I una de les maneres que tindran per fer-ho és la seva extensa i desconeguda xarxa de metro, la cinquena d’aquell país, de 9 línies i 228 estacions, construïdes en un temps rècord de quinze anys (diverses ampliacions i línies noves estan projectades).

El 23 de gener passat, com a mesura per evitar contagis, es va suspendre totalment el servei i no s’ha reprès (llevat d’algunes línies) fins el 28 de març. En quines condicions viatjaran els wuhanesos (serà aquest el gentilici?). ¿Es respectaran les distàncies entre viatgers o tornarem a veure aquelles imatges, a vegades impactants, de transports asiàtics amb mils i mils de persones embotint-se com poden en uns vagons d’on moments abans han sortit literalment expulsades moltes altres? Els metros japonesos, tot i les aglomeracions en hores punta, solucionen prou bé el tema de l'”acomodament” dels viatgers, amb l’ajuda d’uns diligents treballadors (els oshiya). Als transports xinesos és pitjor: alguns videus penjats a Youtube fan por. De sempre, per la manca de seguretat que suposen aquelles aglomeracions; ara, a més, per raons sanitàries. Allí la separació entre persones no és ni d’un metre, ni d’un centímetre: el contacte és literalment cheek to cheek. Els virus (si és que malauradament no han desaparegut) podran passejar-s’hi amb total normalitat.

[Imatge: metro de Wuhan en hora punta; travelcnn.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!