El seu decés coincideix en un moment especialment difícil per la normalització lingüística en la seva àrea més estratègica, l’educativa, íntimament relacionada amb la sociolingüística, disciplina en què Vallverdú va destacar. A punt d’implementar-se la llei Wert, la vigília de la gran festa-manifestació a favor de l’escola en català a Barcelona i mentre a les Illes un professor, Jaume Mestres, manté des de fa un mes i amb gran dignitat una vaga de fam contra els despropòsits governamentals en aquella comunitat.
Heus aquí una mostra de la seva poesia:
Em sento mut
quan se m’acut
aquesta pila
—i com s’enfila!—
de qüestions
tocant a fons
he estat així
i el meu camí
no mira enrere,
que la carretera
és ja al final
per bé i per mal.
Vet aquí, doncs,
tots aquests ponts
que he anat bastint
—despert, dormint—
amb l’art d’escriure
i el clam de viure.
(Francesc Vallverdú: Quadern de bitàcola: “Complanta interrogativa” (fragment).
[Imatge: www.escriptors.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!