Mitjançant les amenes explicacions del David, el guia de l’exposició, els visitants hem reseguit avui la trajectòria artística del pintor: les seves obres de pensionatge (estava becat per la Diputació de Barcelona), les orientalistes (de moda entre la burgesia de l’època) o les que ja apunten a una modernitat dramàticament escapçada per la mort de l’artista, en circumstàncies no del tot clares. Es diu que el seu costum de llepar els pinzells per aconseguir els extraordinaris detalls d’alguns dels seus quadres féu que s’empassés el plom de la pintura, que li ocasionaria una úlcera mortal.
Un d’aquests quadres detallistes, La vicaria, em tenia captivat des que el meu pare, fa molts anys, m’havia explicat que el museu que l’acull normalment, el MNAC, oferia una lupa als visitants per no perdre detall de la composició. Avui, a Reus, no hi havia lupes, de manera que no he pogut fer altra cosa que treure’m les ulleres perque la meva vista cansada apreciés de ben a prop el geni d’un dels més grans artistes catalans del segle XIX, desaparegut massa jove.
[L’exposició ‘Fortuny, el mite’ romandrà oberta al Museu de Reus, Raval de Santa Anna, 59, fins el 7 de setembre de 2013; imatge: La Vicaria, www.elpuntavui.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!