No tinc una opinió massa definida en relació amb la prohibició de córrer a més de 80 km/hora a les vies d’entrada a Barcelona. Per una banda, sóc anti-cotxe de pensament, paraula, obra i omissió, i tot allò que contribueixi a posar límits a l’imperi d’aquest monstre del segle XX (i XXI), benvingut sigui; aquesta va ser la meva primera i impulsiva reacció quan el tripartit i el tan funest per altres coses Joan Saura van prendre aquesta decisió. Però per altra banda, un més reflexiu acostament a la qüestió em porta a fer-me preguntes del tipus: no s’ha de poder córrer a més de 80 en una autopista buida a mitja nit?, per què hi ha una limitació a 80 quan a moltes hores del dia la limitació la creen, de facto, els embussos quotidians, i no és a 80, sinó a pas de cargol?, si la mesura es va fer per evitar accidents, no fóra millor endurir penes als conductors pseudo-assassins o mantenir les carreteres en òptimes condicions de paviment i senyalització?
De manera que, quan el nou govern de la Generalitat aborda la qüestió, en virtut d’una suposada promesa electoral, m’és una mica indiferent si compleix o no, si ho fa de seguida o s’espera a la setmana que ve, en funció de la polució de l’aire (?), si ho canvia tot de cop o introdueix només reformes graduals, en la millor tradició convergent.
Que facin el què vulguin, però, si us plau, que deixin de donar-nos la pallissa a la primera pàgina dels diaris i a l’encapçalament dels informatius. És un tema notòriament secundari i preferiria que les energies de govern i d’oposició, d’opinió pública i d’opinió publicada, es dirigissin a problemes infinitament més cabdals per a la nostra societat i la nostra nació. No fa falta dir quins són.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. Cada cop que en parlen, penso el mateix.