Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Jo no faig bandera de la forma d’estat però un cert respecte per tota mena de tradicions, les que siguin, m’indueixen a considerar-me, per dir-ho ben jesuíticament, “no anti-monàrquic” i per tant no comparteixo el tractament que està donant Vilaweb a tot el procés de successió reial, bàsicament per dues raons. Primera, per coherència, el nostre digital no hauria d’entrar en aquest debat: a què ve aquesta dèria a favor d’una república espanyola? Si volem la independència, no seria més lògic apostar per una república catalana (si la societat la vol, lògicament, perquè també aquí val el dret a decidir)? La segona raó que em fa arrufar el nas davant les notícies dels darrers dies és que aquesta defensa d’un règim republicà ve embolcallat sota unes formes entre ingènues i infantils, des del tractament de la llengua (la negativa a traduir els noms dels reis) fins a l’invent d’avui dijous de posar les fotos a l’inrevés. Realment (amb perdó) creieu que això és seriós? Pel que fa a la selecció de les notícies i del seu contingut, la legítima aposta republicana de Vilaweb no hauria d’anar en detriment del rigor informatiu i aquest dies costa de trobar-lo.
Dit això, esperava amb un cert interès el primer discurs del nou monarca: alguna frase, alguna referència, algun motiu d’esperança per preveure un canvi de rumb en la posició oficial de l’estat, representat pel seu màxim representant, per la qüestió que els catalans els estem plantejant de manera clara, oberta, pacífica i contundent els darrers anys. Una expectativa que, cal dir-ho, s’ha frustrat a l’acabar de llegir una intervenció que, plena de generalitats i llocs comuns, podria ser perfectament intercanviable amb qualsevol dels discursos del seu pare. Especialment decebadora ha estat la minsa presència de les llengües de l’estat. Dues paraules (“moltes gràcies”, ha dit) és tot l’avenç aconseguit en trenta-nou anys: és clara la falta absoluta de sensibilització en aquest tema.
Esperar i veure, com diu el president Mas. Com tot altre nouvingut a un càrrec o a una funció, el rei Felip té dret al benefici del dubte i als cent dies de gràcia, a veure què més diu o què fa. L’escepticisme és notable però en tot cas que s’espavili, perquè dintre de cent dies, a principis d’octubre, ja hauran passat moltes coses. I més que en passaran.
[Imatge: www.lavanguardia.com]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
van cap una altra direcció. Les fotos cap per avall són una protesta solidària amb Xàtiva pel càstig a què va ser sotmesa la vil.la. I pel fet d’haver escollit la data de la coronació amb la data del terrible càstig. Els borbons coneixen els fets i la data millor que nosaltres. Vilaweb no fa cap rebequeria. Pots llegir les editorials d’ahir i avui. Jo ho aplaudeixo i ho trobo molt encertat.