Les aigües turbulentes

Un nou any. No cal fer un balanç del que s’acaba. Els mitjans ja ens passen pels nassos (millor dit, pel nas, l’únic que tenim el 31 de desembre) tot el bo i el dolent del 2011, més del segon que del primer. Tampoc cal fer-se cap mena de desig per al 2012. Més aviat fer-se la idea d’aguantar, de resistir, com aquella cançoneta del Dúo Dinámico, de quan érem tan joves i els anys no començaven per 2 sinó per 1 (snif).

De manera que, per donar-li un tomb mínimament original al canvi d’any, m’he entretingut a esbrinar l’equivalent de l’1 de gener en altres calendaris, en el benentès que avui només canviem d’any els que seguim l’any gregorià.

Així doncs, sapigueu que per als jueus demà serà el 6 de tevet de 5772, per als musulmans, al-‘ahad, 6 de safar de 1433, per al calendari persa, yekshanfeh, 11 de dey de 1390, i per als coptes, el 22 de koiak de 1728. N’hi ha molts més, però per no avorrir afegiré que demà és el 10 de nivós de 220 segons el calendari revolucionari francès, i per al calendari maia, que està molt de moda últimament, demà és el 12.19.19.0.5, 13 chicchan, 18 cumky.

Ja que parlem de maies, el món no s’acabarà el 21 de desembre, tranquils. Tranquils, perquè potser ens l’haurem carregat abans. Malgrat tot, desitjo una bona entrada d’any a tots plegats.

[A la imatge, rellotge de la basílica de la Virgen del Pino, a Teror, Las Palmas]