Les aigües turbulentes

Avui és 30 de maig, el Dia de Canàries. Una data d’orgull i afirmació per als que hi han nascut i una data per estrènyer llaços per als que hem tingut la fortuna d’anar-hi a viure. La gent de l’arxipèlag viu (vivim) la seva singularitat del tot desacomplexada i en positiu. Ja m’agradaria per a Catalunya i els catalans la manera que tenen (que tenim) de sentir-se canari i demostrar-ho sempre: usant amb normalitat el dialecte canari, promovent la cultura pròpia, la gastronomia o el folklore sense por a ser titllat de provinciano o barretinaire, parlant sempre de Canàries i esmentant ben poc Espanya, aconseguint, en fi, autocentrar-se en el territori propi, projectant alhora a l’exterior una imatge positiva. Això és el que m’ha captivat de les Canàries des d’un principi: aquest respecte i fidelitat a tot el que és propi, fugint d’una modernitat o un cosmopolitisme mal entesos. I avui és el dia per celebrar-ho. Feliç Dia de Canàries!

[Imatge: ccatlantico.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!