Hagués pogut una Catalunya independent evitar el tancament de la Nissan? És una pregunta tramposa, similar a la de fa alguns dies, de si s’haguessin produït menys morts pel Covid-19 en idèntiques circumstàncies constitucionals. I dic que és tramposa perquè les dues respostes s’inscriuen forçosament en aquell gènere de futuribles tipus política-ficció o història-ficció, que troba el seu plaer fantasiejant en respostes múltiples a la pregunta: què hagués passat si…? Respondre aquestes preguntes és tant legítim com inútil i la simple consideració de les múltiples variables imprevistes que s’entrecreuarien amb el transcurs dels fets obre enormement el ventall de resultats.
No existeixen les boles de predir el futur. Bé, si que existeixen però no ens serveixen de res. El que si existeixen són estudis de probabilitat, prospectives i fins i tot intuïcions que ens permeten aventurar sòlides hipòtesis, i una d’elles, crec que compartida per molts, és que si Catalunya fos de fa temps un estat independent, les administracions públiques i els sectors econòmics haguessin tingut més marge de maniobra i haguessin disposat de molts més recursos per fer efectives polítiques de retenció d’un dels bucs-insígnia de l’important sector automobilístic i de protecció de tota la indústria auxiliar que en depèn en algun grau. Haguéssim pogut invertir els mils de milions de dèficit fiscal anual en millores en infraestructures portuàries i en accessos viaris o ferroviaris, vitals per a l’activitat exportadora catalana, també per a Nissan. Haguéssim disposat d’una potent xarxa d’oficines comercials, lliures de controls, seguiments i obstacles del personal consolar espanyol, amb més marge per negociar condicions o terminis en el cas d’un inevitable tancament de les instal·lacions de la Zona Franca. Haguéssim pogut millorar l’oferta d’ajudes per innovació i reconversió (més enllà de les benintencionades però modestes aportacions d’una comunitat autònoma) a canvi d’una més gran exigència a la firma japonesa en la consecució de les contrapartides buscades (i no la manifesta manca de serietat observada en l’incompliment dels compromisos contrets). Haguéssim pogut assajar, fins i tot, la intervenció del sector públic en la propietat d’una empresa considerada de gran interès estratègic econòmic i territorial, alternativa a la fantasiosa nacionalització que aquests dies determinats sectors estan proposant, amb manifest desconeixement de la realitat.
No, potser no haguéssim pogut evitar el final de la Nissan. La decisió de “els japonesos” (com deia aquell contundent eslògan publicitari) sembla bastant irreversible, però podíem haver-la retardat o amorosit les seves dramàtiques conseqüències, que cauran a plom en el pitjor moment possible.
[Imatge: Vilaweb; foto: Albert Salamé]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!