Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

28 de febrer de 2009
0 comentaris

Euskadi Aurrera

Demà hi ha també eleccions a Euskadi. A diferència de Galícia, on el resultat serà a cara o creu, els comicis bascos es presenten molt més incerts i donaran lloc a múltiples interpretacions i a diferents opcions de govern. No sabem qui guanyarà, però ja sabem qui ha perdut una mica: la democràcia. Des del moment que s’impedeix l’accés a les urnes de determinades sigles polítiques, independentment del percentatge de vots que representin, independentment de les idees que defensin, independentment del rebuig que puguin suscitar en determinats sectors socials, la democràcia coixeja.

A banda d’això, és de desitjar que les formacions no sucursalistes consolidin i ampliïn el seu espai electoral, per oferir noves fórmules que permetin a Euskadi poder decidir el seu futur i, de pas (i potser per això mateix), posar fi al conflicte creat tant per la violència etarra com per la repressió de l’estat espanyol. La figura d’Ibarretxe, el seu lideratge i la seva honestedat, insòlita en els temps que corren, no es mereix el càstig de la derrota.

Euskadi em resulta més propera que Galícia, i no només per distància física. Tinc avantpassats d’Iparralde, el País Basc francès. Hi he fet algunes curtes estances, sobretot a Bilbao, per conèixer de primera mà l’evolució de dues modernes infraestructures: el tramvia (Euskotram) i el metro, una espectacular obra de Norman Foster. També he visitat, of course, el Museu Guggenheim. M’he passejat per Sant Sebastià, he “escoltat” el silenci del santuari de Loiola i de la basílica d’Arantzazu, i conec dues poblacions molt emblemàtiques: Oñati (l’Olot basc) i Gernika, on no es pot evitar una actitud de respecte quasi religiós al visitar la Casa de Juntes i el roure.

El respecte que es mereix un poble que vol seguir endavant.

[M’hagués agradat oferir el text en euskera, però no he trobat cap traductor automàtic; perquè la mil·lenària llengua tingui, però, alguna presència, incloc les primeres estrofes del Gernikako Arbola, de José María de Iparraguirre]

Gernikako arbola
da bedeinkatua
Euskaldunen artean
guztiz maitatua.
Eman ta zabal zazu
munduan frutua
adoratzen zaitugu
arbola santua

Mila urte inguru da
esaten dutela
Jainkoan jarri zuela
Gernikako arbola.
Zaude bada zutikan
orain da denbora
eroritzen bazera
arras galdu gera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!