Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 de maig de 2010
1 comentari

Escoltant Patrícia Gabancho

Després de sentir la setmana passada Xavier Roig, ahir vam tenir el gust (perquè s’ha de dir així) de sentir la Patrícia Gabancho en el cicle organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Títol: el retorn dels catalans, com un dels seus llibres. Tema: una visió general, una mica apressada (havia de ser a l’estació de tren a una hora determinada), del catalanisme que s’acaba, del sobiranisme que s’aferma, de l’actual situació política i de les virtuts i mancances dels catalans, cosa especialment interessant quan les diu una argentina.

Jo no portava paper ni bolígraf per anotar idees o frases, per tant m’he hagut de refiar de la meva memòria d’elefant (d’elefant desmemoriat, vull dir) per transcriure allò que de més interès ens va transmetre la Patrícia Gabancho:

* (Sobre la manera de ser dels catalans) Tenim una bona fe històrica, no n’aprenem mai. Més que “síndrome d’Estocolm” el que tenim és “síndrome de dona maltractada”. Ens pensem que Espanya, en el fons, ens estima i li perdonem les agressions que rebem d’ella, siguin econòmiques, lingüístiques, d’infraestructures…

* (Parlant de l’època franquista) S’ha parlat molt de l’èpica de la lluita obrera antifranquista i de l’èpica de la immigració que es va anar integrant mica en mica al país, però hi ha una altra èpica de la qual no som conscients: l’èpica de les classes mitjanes, les que van transmetre la llengua catalana, i per tant la cultura i el sentit de país, d’una generació a la següent. És una actitud que se’ns ha escamotejat i que ens hauria d’enorgullir.

* (Quants independentistes?) Sempre ens minusvalorem i no confiem en les nostres potencialitats. Parlant del procés sobiranista, el problema és aquest sector de la societat del “sí, però no pot ser”. El dia que aquesta gent comenci a pensar “sí, i sí pot ser” haurem donat un pas de gegant.

* (Sobre la sentència de l’Estatut) El Tribunal Constitucional està cada vegada més excitat i la sentència serà més restrictiva.

* (Independència a curt o llarg termini?) La propera legislatura serà molt important, sense precisar més. Una iniciativa molt important d’aquests dies és el Manifest per una candidatura sobiranista, impulsada per alguns pares de la pàtria (que Gabancho va qualificar carinyosament de “mòmies”), encapçalats per Moisès Broggi que ahir, casualment, feia 102 anys.

  1. Sí, i sí, pot ser ……. i ho aconseguirem segur ! Aquesta és la frase clau i l’afegitó de l’amic blocaire en Blesa que des de sempre ho ha expressat. Pacientment, passet a passet, insistentment, sense fer sorolls, les coses cauen per el seu propi pes …  i ja està passant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!