Les aigües turbulentes

El MUCEM (Musée des Civilisations de l’Europe et de la Mediterranée) és l’acrònim de la més destacada proposta cultural de Marsella. És format pel Fort Saint Jean, una de les dues construccions militars que controlaven l’accés al port, i el denominat J4. Es tracta aquest darrer d’un d’aquests edificis de disseny trencador que han proliferat tant i que contrasten amb les edificacions antigues del voltant. Com si d’un Centre Pompidou o Guggenheim es tractés, el J4 és un enorme cubicle de reixa metàl·lica que, cal reconèixer-ho, encaixa bé amb l’entorn urbà i marítim on està situat (a dalt, esquerra de la foto). És destinat bàsicament a exposicions temporals. Vaig poder visitar-ne tres, totes relacionades amb la Mediterrània (com dèiem ahir, el Mare Nostrum és omnipresent a Marsella): una sobre representacions artístiques de les cultures mediterrànies (a la dreta), una altra sobre disseny i una tercera sobre observacions astronòmiques des de l’òptica mediterrània.

Deixant enrere el MUCEM, si el que es vol és conèixer més a fons la història específica de la ciutat, res millor que anar al Musée d’Histoire. Creat a partir d’unes descobertes arqueològiques durant la construcció d’un centre comercial (en concret hi van trobar les restes d’un enorme vaixell romà, que s’hi exposen), el museu és un edifici on es mostren i s’expliquen, de manera didàctica, objectes, dades i mapes de la història marsellesa. Encara que el gros lot el constitueixen les restes de l’antigor, altres facetes hi són representades, tals com la pesta de 1740 o l’expansió urbana dels dos darrers segles. Un aspecte més actual, però, em cridà l’atenció. Una de les sales del museu és dedicada, exclusivament, a unes estàtues situades a l’escalinata d’accés a l’estació central de la ciutat (la Gare Saint Charles) i que no fa gaire van suscitar una enorme polèmica per la seva suposada connotació racista i colonialista (a sota, una d’elles, atacada amb pintura). Com es pot comprovar, la inevitable correcció política ho impregna tot, aqui i arreu.

Com qualsevol ciutat important, els punts d’interès històric són innombrables. Esmentem-ne tres dels que vaig veure, entre la transcendència i la curiositat. El primer és l’anomenat “Memorial de la Marsellesa”. Encara que compost a Estrasburg, el celebèrrim himne francès i republicà adquirí a la ciutat mediterrània la seva carta de naturalesa. El lloc on això s’esdevingué és avui un local bastant amagat de les rutes turístiques i visitable només amb alguns requisits. És una llàstima. El segon punt es troba a la Canabière, la principal via marsellesa, davant per davant de l’edifici de la Borsa: aquí foren assassinats el 1934 el rei Alexandre de Iugoslàvia i el ministre francès que l’acompanyava. Una placa recorda el fet, doblement remarcable tant per la gravetat en si com perquè es tracta d’un dels primers magnicidis de què hi ha constància audiovisual. I el tercer punt és una altra placa: la que ens recorda que a l’Hotel Beauvau, davant del Quai des Belges, hi dormiren (en dates diferents, és clar) l’escriptor Lamartine i la parella Frederic Chopin i Georges Sand. Mira, ja sabem una altra cosa que no sabíem…

(continuarà)

[Imatges: mucem.org, foto Maxime Verret; foto de l’autor; francebleu.fr, foto Bruno Blanzat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!