Les aigües turbulentes

Marsella és d’aquelles ciutats que tenen la sort o la desgràcia, depèn de com es miri, de no ser tan conegudes com altres i per tant és previsible suposar que no ha sucumbit encara als excessos del turisme. Amb la intenció de comprovar-ho i de saber-ne una mica més, hi he passat tres dies. Marsella, la Massilia dels grescs i dels romans, és abans que tot una ciutat marítima i un port de mar de primer ordre des de l’antiguitat. Aquesta circumstància ha determinat el curs de la seva història: abans que militars hi trobem comerciants, i més que palaus de nissagues nobiliàries s’hi alcen fortificacions pensades per defensar les entrades i sortides de vaixells. No és estrany que la primera referència urbana, el que primer crida l’atenció observant un mapa de la ciutat i la primera visita obligada sigui el port antic, el Vieux-Port. És una mena d’entrada natural, de forma rectangular (a la dreta, maqueta del port al Museu de la Ciutat), avui atapeïda de petites embarcacions. Els dos quais que l’envolten s’han adaptat a vianants i són ideals per passejar-hi, prendre el sol, circular en bicicleta o practicar esport. També per reposar forces, perquè la corrua de cafeteries, geladeries i restaurants (amb oferta de marisc i l’especialitat local, la bullabesa) és infinita. Si hom no vol donar tota la volta al passeig en forma de u, sempre hi ha la possibilitat de creuar-lo en un petit vaixell, en el que els autòctons consideren la línia marítima més curta del món.

El sector central del Vieux-Port, conegut com el Quai des Belges, forma una plaça on es palesa el dinamisme ciutadà: gent transitant amunt i avall, venedors i músics ambulants, activitats lúdiques o socials i, en determinades hores, parades de fruites, verdures o peix fresc, que atrau les gavines de la zona. Es tracta realment d’una mena de plaça de Catalunya barcelonina, amb la seva estació de metro un accés de la qual es troba a ben escassos metres de l’aigua. Al costat de la boca, una enorme placa al terra recorda que aquí es fundà la ciutat el 600 abans de Crist i des d’on, segons s’afirma amb una certa exageració, irradià la civilització a tot Occident. El Vieux-Port també és ideal per avistar molts dels motius d’interès turístic de la ciutat: la Mairie, és a dir l’Ajuntament, prop del mar, el Fort Saint Jean, seu del MUCEM (que després veurem), el Fort Saint Nicolas, la Catedral o, molt més lluny i elevada, el santuari de Notre Dame de la Garde (a dalt), potser l’edifici més emblemàtic d’una ciutat que no té cap Torre Eiffel, Sagrada Família o Estatua de la Llibertat per a identificar-la sense dubtes.

(continuarà)

[Imatges: marseille-tourisme.com i fotos de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!