Les aigües turbulentes

Avui he fet un ràpid tour per les comarques de l’Urgell i la Segarra, properes però poc conegudes. La crònica, en dos capítols.

Enfilo la carretera i, passades Montblanc i Solivella, m’endinso a la comarca de l’Urgell. Primer objectiu, el monestir de Vallbona de les Monges, assignatura pendent de fa temps. Es tracta d’un edifici que, a diferència dels seus companys de la Ruta del Cister (Poblet i Santes Creus) és més petit i queda mig enclotat al poble on està situat. En destaca només l’esbelt cimbori octogonal (a la foto). Després d’esperar-me una bona estona, jo i quatre persones més iniciem la visita amb l’ajut d’un guia que, en castellà dialecte indi i amb gestos (dos del grup són italians) ens explica detalls històrics, arquitectònics i ornamentals del monestir. Per exemple, les trifulgues familiars de Violant d’Hongria, enterrada aquí i que ha originat una curiosa relació bilateral amb aquell país centreeuropeu. La sala capitular i l’església, netes de decoració, severes i bellíssimes, fan una forta olor d’encens, aquella olor agradable com de porro que ja trobava a faltar. Tot el conjunt monumental és absolutament recomenable. Per cert, el proper diumenge 27, a les 18 hores, hi ha un concert d’orgue a càrrec d’Andreas Schröder.

Marxo de Vallbona. El paisatge és sec, grogós, pla, quiet, només alterat per papallones blanques o per uns ocells negres amb la cua llarga (no sé com es diuen: sóc de ciutat). Algun tractor a la carretera em recorda que encara es treballa la terra. Arribo a Tàrrega, la capital comarcal. M’assec a un banc de la plaça del Carme, presidida per una escultura d’Alfaro, molt coneguda. Començo a veure persones inequívocament immigrants. En veuré moltes més.

Em passejo pel centre comercial i peatonal de la ciutat. El carrer Santa Anna té un curiós edifici d’estil àrab, ple de rajoles de colors, com de plaça de toros. La nota divertida va a càrrec d’una dona parlant a crits amb un fort accent andalús, com feia temps que no sentia. Es tracta, també, d’una immigrada, però de les “altres”. Li encarrega a una coneguda que li compri chopped i botifarra blanca: d’això en dic jo multiculturalisme!

Segueixo passejant: plaça Major, carrer d’Agoders… algunes vies estan tallades i hi ha una inusual presència policial. Veig un cotxe amb xofer que passa per on tenien prohibit els altres vehicles. M’he d’assabentar de qui és, on va i perquè. El termòmetre exterior, mentre, marca 30 graus a l’ombra. Encara és suportable.

Dino i torno a seure a la mateixa plaça mentre espanto mosques i fullejo l’Avui. Dimiteixen vuit directius del Barça (doncs bon vent); plega Bolaño de cap de comunicació de la Generalitat (una bona “arracada”, pel que diuen); Montserrat Candini: “no sóc la Cospedal de CDC” (no maca: només ets és la inevitable quota femenina); etc.

Ja són les 3 de la tarda i m’espera Cervera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!