Les aigües turbulentes

A Tarragona hi ha una ferreteria que ven "aire sòlid". M’he apressat a buscar al DIEC què cony és això, però no hi figura. Sempre m’han fascinat aquestes combinacions contradictòries. En castellà en diuen oxímoron, però en català aquesta paraula no és normativa.

Juraria haver sentit que s’ha arribat a vendre gelats calents. Recordo també haver vist en algun lloc expressions d’aquest estil: "contribució voluntària obligatòria" o, referint-se a unes eleccions, "resultats provisionals definitius". Lluís Carandell, en el seu memorable Celtiberia Show, també n’esmentava algun; recordo un rètol que deia "Patrimonio Nacional. Propiedad privada". Tornarem a parlar d’aquest llibre, que és una verdadera joia. És també cèlebre la broma en relació al diari El Pensamiento Navarro: crec que va ser Pío Baroja qui va dir que era impossible ajuntar les dues paraules…

Però tot plegat no deixa de ser una figura retòrica. Les contradiccions enganyoses, no en els termes sinó en les idees i les argumentacions, són les que presideixen les trajectòries dels nostres polítics, periodistes i creadors d’opinió. Aquests són capaços de vendre’ns aire sòlid, gelats calents i federalismes espanyolistes. Són uns verdaders artistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!