Víctor Alexandre ha presentat el seu llibre Nosaltres, els catalans a Tarragona. Es tracta d’un recull de setze entrevistes a altres tants catalans nascuts fora de la nostra nació, però que s’hi han integrat perfectament. N’hi ha dels cinc continents, inclosos els inevitables Mathew Tree i Asha Miró. En el procés d’integració dels immigrants és fonamental l’ús de la llengua catalana per part de tots plegats, i d’això n’ha parlat Alexandre a l’acte d’avui.
Per exemple quan ha comentat l’habitual actitud dels catalanoparlants d’origen d’adreçar-se en castellà als immigrants, fins i tot quan aquests els parlen en català. Frase contundent d’Alexandre: “(els immigrants) han après català malgrat els catalans, no gràcies a ells”. Just el contrari del que passaria si, per exemple, volguéssim aprendre anglès i anéssim un mes a Londres a practicar: allí sí que aprendríem ràpidament la llengua de Shakespeare perquè tindríem oportunitat les 24 hores del dia per fer-ho.
Dues anècdotes viscudes per dos dels entrevistats al llibre. Una, la d’una professora d’universitat mexicana que dóna les classes en català. Altres professors catalanoparlants se li adrecen en castellà “porque contigo no me sale“. L’altra anècdota està protagonitzada per un iraquià català que quan un taxista li va atzibar “hábleme en cristiano“, ell va continuar la conversa tranquil·lament en arameu (parlat a l’Irak). L’arameu, llengua parlada per Jesús, és la llengua cristiana per excel·lència…
Lamentablement, els taxistes no saben arameu. I alguns tampoc saben català ni tenen educació…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!