Es critica, i amb bona part de raó, que l’opinió pública perdi tant de temps parlant de la plantada d’estàtues franquistes al Born quan altres temes de més gravetat (estem amb tu, Carme) haurien d’acaparar l’atenció ciutadana. Per tant, l’apunt serà ben breu.
Resumint molt, jo no hagués vist necessàriament malament que s’exhibissin aquestes estàtues sempre que s’expliqués ben explicat i, sobretot, que no s’hagués escollit el lloc que s’ha escollit. Al Born no hi foten res. En un altre lloc no ho veuria malament però és que no entenc res del sentit últim d’aquesta exposició, sinó és crear debat (millor dit: polèmica) en una qüestió ja de per si enverinada: últimament la societat catalana no fa altra cosa que posar i treure estàtues, dialècticament parlant, de la via pública, en un exercici de distracció sota el títol de “memòria històrica” o “memòria col·lectiva”. Resumint encara més: no sabem què fer amb el passat, vet-ho aquí.
Bé, sí que ho sabem: tirar ous a l’estàtua decapitada del dictador. Una mica tard, trobo. Podíem haver estat més valents i tirar-los fa quaranta anys, abans d’allò del llit.
[Imatge: www.elperiodico.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig molt interés en fomentar conflictes i violencia entre les persones. M’estranya, vistes les imatges de les baralles davant l’estatua del dictador (un home jove fotent al terra a un home més gran, per exemple), que ningú hagi pres mal.
De ben segur que els ideòlegs de la exposició poden estar cofois de la collita que la sembra de la seva provocació ha comportat. Tant cofois i enaltits com un expresident de govern espanyol amb bigoti.
Algunes persones que es dediquen a la política semblen no haver superat la etapa anal (la d’anar donant pel cul als altres).
Atentament