Les aigües turbulentes

Vint-i-quatre hores després de lamentar la mort de Miquel Strubell, hem de fer-ho amb la de Pau Riba. És curiós, perquè el primer era net del doctor Trueta i el segon, de Carles Riba, Caterina Arderiu i Pau Romeva. Il·lustres avantpassats, com es pot comprovar, i no és gratuït preguntar-se fins a quin punt l’un i l’altre en van heretar el talent o la seva notorietat va suposar una oportunitat i una ajuda en les seves carreres de, respectivament, sociolingüista i artista multidisciplinar. El debat sempre és obert, però en el cas de Riba sospito que ell va triomfar “a pesar de” ser net de qui era. Una manera de rebel·lar-se contra generacions anteriors, una actitud que ha mantingut fins al final de la seva vida.

Se’ns en va Pau Riba, mesos després d’avançar-nos ell mateix la causa. La seva desaparició està sent especialment sentida. No era de la meva corda estètica ni musical, però no es podrà negar que fou una primeríssima figura del panorama cultural català, sempre trencador i contestatari, sempre innovant i experimentant. I sempre fidel al català, la mateixa llengua que els seus distingits avis elevaren al màxim nivell.

Respecte i homenatge al creador de la “Noia de porcellana”.

[Imatge: viaosona.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!