Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

28 de novembre de 2013
1 comentari

Els catalans som així (continuació)

Errada en el pronòstic. Vaig dir que la polèmica del caganer de la Moreneta (dit així, que malament sona tant gramaticalment com conceptualment) era petita i sense més transcendència, i que ningú es querelleria per la idea. Doncs no: ja ha sortit la inefable E-cristians iniciant accions judicials, al temps que hem de veure com diaris i digitals comencen a treballar la notícia, en la mesura de que dóna molt de si.

I tant si dóna de si!

Primera reflexió: el debat entre llibertat d’expressió i respecte a les creences religioses és més antic que l’anar a peu (o que cagar ajupit, si ens hem de posar al nivell del tema que ens ocupa). El conflicte apareix una vegada i una altra, sense que es pugui establir cap on ha de caure la balança en cada cas. A qui ha de donar la raó el jutge? El compadeixo, si és que la cosa arriba fins al final, que no crec.

Segona reflexió, lligada a la primera, recurrent aquest dies: molta conyeta amb la Moreneta, disculpeu la rima, però ningú tindria nassos de fer un caganer amb la figura de Mahoma, per exemple. Les vares de medir són diferents, com ja sabem.

Tercera reflexió: un dels arguments que fa servir E-cristians a la seva querella és que la figureta ha estat dissenyada “amb afany de lucre”. Home, és que costa uns diners fer-la! Què volien, que les repartissin a la plaça major? De moment, qui hi ha sortit guanyant és l’empresa: com era d’esperar, les estan venent com a xurros, gràcies en part a E-cristians. 

Quarta reflexió: la figureta de marres no és especialment irrespectuosa (o almenys a mi no m’ho sembla) però sí de molt mal gust. El caganer de la Moreneta és kitsch a matar. Em recorda aquell marxandatge que trobem en benzineres i botigues de souvenirs. Benvinguda sigui si això ens fa ser un país més normal. La cultura catalana és deficitària en productes kitsch, com defensa un autor que ha estat notícia els darrers dies.

Cinquena reflexió, i última per avui: em pregunto quina opinió té de tot plegat (si en té) l’ínclita monja Forcades. No ho dic perquè sí: és benedictina de Montserrat i per tant hauria de ficar-hi cullerada, ella que sempre opina de tot.

[Imatge: que sàpiguen els susceptibles de tota mena que també es ven el caganer de sant Narcís, però és tres euros més barat que la Moreneta; www.caganer.com]

  1. Molt d’acord amb el seu artícle.

    Jo tinc una reflexió a fer sobre aquest tema tant candent (fins i tot, TV[aticà]3 va fer anar al seu plató de “Els matins” a tres “extres” per parlar d’aquest tema tant interessant): Si els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (“la nostra”, que en dirien els mallorquins barcelonitzats) cobressin royalties o comissions als fabricants, de ben segur que els senyors bisbes no haguessin posat el crit al cel.
    De ben segur que aquesta no és una reflexió tant meditada com les que té la Forcades, ni és la meva intenció de donar idees als bisbes (amb les reliquies de sants i l’encesa d’espelmes, ja en ténen prou per bastir part de la doctrina teological… i si no, caldrà escoltar el què digui el papa Francesc).

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!