Les aigües turbulentes

La crònica

Diumenge, 14 de novembre de 2010. Matí de campanya electoral a la Festa del Romesco, al barri del Serrallo. En poca estona repartim un bon gruix de díptics i de pseudo-bitllets de 500 euros. Gent passejant o asseguts en unes llargues taules fent un tast del típic plat mariner. Majoria de parelles amb criatures petites i de persones grans. Tot molt familiar i de diumenge al matí. No es estrany que davant aquest panorama també s’hi presenti la plana major de Convergència: Josep Poblet, Carles Sala i Felip Puig. Un dels companys, sense tallar-se un pèl, ofereix un díptic a l’ex-conseller de Política Territorial:

– tingui, com que vostè és un bon patriota, sé que ens farà costat a l’hora de votar la independència!
– tard o d’hora ho farem, no ho dubtis, tard o d’hora – respon Puig, tot sortint del pas

Tard o d’hora. L’eterna cantarella dels convergents de l’anar-hi anant, sense arribar mai enlloc. Ara no toca. I després?

Al vespre, i malgrat una certa mandra, em decideixo a prendre el cotxe i arribar-me a l’acte que Solidaritat fa a Sarral (a la imatge). Un amic d’aquella bonica vila de la Conca em convida a anar-hi (per cert, després no s’hi presenta). El lloc és propici: d’allí són originaris els avantpassats de Joan Laporta. Parlen Joan Vidri, sarrallenc, i els candidats Marta Corretgé, Núria Coral i Hèctor López Bofill. Som una seixantena de persones i, malgrat la grandària del local que ens acull, l’acte és càlid i familiar. A l’acabar, patates, olives i xampany en gots de plàstic afavoreixen petites tertúlies entre candidats i gent del poble.

La frase pescada al vol

“Els d’Esquerra han fallat moooooolt!”. Sentida a un senyor gran que conversa amb dos més a la sortida de l’acte de Sarral.

La reflexió

El coll de Lilla continua sent una barrera entre Valls i Montblanc. Un dels intervinents a Sarral diu que sent vergonya cada vegada que l’ha de passar, havent-hi la possibilitat de fer-hi el túnel tantes vegades anunciat. Amb un estat propi, disposaríem dels recursos necessaris per completar aquesta obra, en lloc d’esperar-ho del Ministeri de Foment.

Els adversaris (avui: Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco)

Encapçala la llista Ireneu Aymí López, desconegut per a la majoria. Clico el seu nom a Google i se m’informa que té alguna cosa a veure amb el cinema: ha participat a la producció El ocaso (2008). Potser ens dóna més pistes Facebook, que diu que és amic dels Xiquets de Tarragona, del Barri Antic de Valls, de la CORI (adversària comuna) i d’altres 199 persones o entitats. Escons en Blanc és una proposta com a mínim original. Per tal de fer palesa la desafecció d’una part de l’electorat, expressada habitualment amb un elevat percentatge de vots en blanc, aquesta llista proposar votar-los a ells i deixar els escons buits de tots els diputats que surtin elegits. L’únic problema que li veig a tot plegat em recorda un acudit de l’Eugenio, aquell dels àngels i Déu que acabava cridant “vale, pero, hay alguien más?“. Què hi ha darrera del “no anar” a un lloc? Misteri.

L’agenda

Dimarts, 16 de novembre. Acte central de Solidaritat Catalana per la Independència a les Terres de l’Ebre. Al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, a les 20,00 h.

Dimecres, 17 de novembre. Acte electoral de SCI a Vilabella. A la Sala d’Actes de l’Ajuntament, a les 20,00 h.

Dijous, 18 de novembre. Acte electoral de SCI a l’Arboç. A l’Auditori, a les 20,00 h.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!