Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

13 de novembre de 2010
0 comentaris

Eleccions al Parlament’10 (2: Laporta a Tarragona)

La crònica

Divendres, 12 de novembre de 2010. És el dia que Joan Laporta dedica a Tarragona. Quarts d’una. Entrada al Mercat Central (a la imatge), amb el lògic rebombori que causa veure en persona algú popular. Les carnisseres, les peixateres, els clients… tothom vol saludar-lo, fer-s’hi una foto, aconseguir-ne un autògraf. Una dependenta rossa i menuda, exclama, després de donar dos petons a l’ex-president del Barça: “Quina cosa més guapa, aquesta nit no dormo!”. Mentrestant, repartiment de propaganda. Té molt èxit el fals bitllet de 500 euros que Solidaritat ha ideat per denunciar l’espoliació fiscal de Catalunya. Una senyora, al rebre’l, no pot evitar comparar-ho amb la seva modesta pensió i Hèctor López Bofill, el cap de llista, no para de recordar als presents que, en una Catalunya independent, les pensions pujarien 2.500 euros anuals, de cop.

Una del migdia. Acte a la Universitat Rovira i Virigili. Al bar, Laporta és rebut per una multitud d’estudiants (sempre n’hi ha molts als bars de les universitats) que també volen fer-s’hi una foto, inclòs un que reconeix ser merengue. En el seu parlament a l’Aula Magna, es deixa estar d’eufemismes i diu que l’actual situació política del país és una “merda seca”. Tots d’acord amb l’afirmació.

Vuit del vespre. Acte al Palau de Congressos, casi ple (cap altre partit l’omplirà, per cert). Parlen Xavier Almagro (enyorant la seva etapa de regidor tarragoní), Albert Pereira (el seu fragment contra les promeses d’Artur Mas hauria de passar als annals de l’oratòria), Hèctor López Bofill (proseguint amb la seva creuada contra l’actual classe política), Uriel Bertran (que va començar la seva intervenció amb una curiosa anècdota personal de quan estudiava filosofia) i Joan Laporta (engrescant el nombrós públic com si fos una estrella del roc: “voleu independència? No us sento prou!”).

Tarragona, la ciutat difícil. Prova superada per Solidaritat Catalana per la Independència.

La frase pescada al vol

“A veure si tornen tots els quartos aquí”. (Sentida a un senyor gran, al Mercat Central de Tarragona).

La reflexió

El desdoblament de la N-240, de Tarragona a Valls, és pitjor que l’obra de la seu. No és que es treballi a poc a poc, és que no s’hi fa res. Depèn de Madrid, és clar. Mentrestant, en pocs anys s’ha construït i inaugurat la denominada Autovia de la Plata, entre Astúries i Extremadura, de 800 km, de discutible utilitat estratègica. Si Catalunya fos independent, ja hauríem acabat aquella infraestructura imprescindible, perquè la decisió política seria catalana i disposaríem dels recursos necessaris.

Els adversaris (avui: Convergència i Unió)

Encapçala la llista Josep Poblet, l’exitós alcalde de Vila-seca (amb percentatges altíssims de suport popular, la qual cosa és bona o dolenta, segons com es miri). Aquest senyor és president de la Diputació gràcies als vots del Partit Popular i ha promès renunciar a algun dels càrrecs que acumula. En el número 5, hi ha l’etern regidor de Reus Carles Pellicer que, sortosament, ja fa temps que va deixar d’engominar-se el cabell. Si la coalició guanya finalment, però, no serà per haver pres aquesta decisió.

L’agenda

Dissabte, 13 de novembre, 19,00 h. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència a Gandesa. Al Palau Castellà.

Dissabte, 13 de novembre, 19,00 h. Acte electoral de SCI a Poboleda.

Diumenge, 14 de novembre, 12,00 h. Gran vermut de SCI a Bonastre. Al Local Cultural. 

Diumenge, 14 de novembre, 20,00 h. Acte electoral a Sarral. A la Sala Recreativa Municipal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!