Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
La crònica
Dijous, 25 de novembre de 2010 (matí)
Dimarts i dijous hi ha mercadet a Tarragona. Una corrua de gent va amunt i avall per la coca central de la Rambla Nova. Moment propici, doncs, per repartir publicitat electoral, que és el que hem fet durant una estona. No és una activitat que m’entusiasmi, atesa la meva proverbial timidesa, però m’ajuda a superar-la, a banda que em permet extreure’n algunes conclusions d’ordre sociològic. Els transeünts els podem dividir en tres grans grups, segons la seva reacció quan els ofereixes propaganda electoral: els que t’agraeixen el gest amb un somriure o un “gràcies” a mitja veu; els que agafen els papers sense més ni més; i els que els rebutgen a vegades sense mirar-te a la cara. D’aquests darrers ens n’hem trobat bastants avui, potser perquè ja estan una mica cansats de campanya electoral. Hi ha també el problema de decidir a qui donar publicitat i a qui no. Sovintegen les persones amb les dues mans ocupades, portant bosses, carros de la compra, cotxets de criatura o simplement a la butxaca (avui feia molt fred a la nostra ciutat) i fa una mica de cosa donar un paper que no sempre podran agafar. Després hi ha la qüestió de la immigració, persones que molt probablement no poden votar. Si no els ofereixes publicitat, no deixa de ser per un acte de prejudici. Per què no els hauria d’interessar? A una parella oriental, amb pinta de turistes japonesos, els hem donat el tríptic, tot preguntant-los, en anglès, si eren de Tòquio; són xinesos i estan aquí aprenent el català. Xof. Han marxat la mar de contents, per sort.
La frase pescada al vol
“Lo importante no es que nos devuelvan el dinero, sino que no nos lo quiten“. Aguda reflexió sentida a una senyora, tot contemplant el bitllet de 3.000 euros que aquests dies estem repartint per carrers i parabrises. És exactament el que li vaig sentit dir a Laporta la primera vegada que va venir a Reus (veure apunt).
La reflexió
Les notícies ens han informat avui de la gran quantitat de robatoris de tractors a les Terres de l’Ebre. Amb un estat independent, Catalunya podria fer molt més per al castigat sector agrari català, des de tenir una veu directa a Brussel·les per defensar els seus interessos fins a disposar de més recursos per augmentar les mesures de seguretat i prevenció dels delictes al camp.
Els adversaris (avui: Des de Baix)
Enèsima candidatura que recull els “ismes” de sempre. Són anticapitalistes, sobiranistes, ecologistes, feministes, antiracistes i internacionalistes. Déu n’hi do. El nom que s’han posat suggereix que s’organitzen assembleàriament i que passen de cúpules de partits, la qual cosa ja està bé. Encapçala la candidatura tarragonina un vell conegut: José Estrada, el compañero Estrada, i entre estudiants i sindicalistes hi descobreixo un càrrec d’un cert relleu: el número 10 és el primer tinent d’alcalde d’Ulldecona, Josep Lluís Millán.
L’agenda
Dijous, 25 de novembre. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència a Reus, final de campanya. Amb Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Hèctor López Bofill. Al Teatre Fortuny, a les 20,15 h.
Divendres, 26 de novembre. Acte electoral de SCI a la Secuita. A la sala d’actes del Casal, a les 20,00 h.
Diumenge, 28 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. De 9,00 a 20,00 h.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hem fet avui! D’acord amb tot el que dius. Ha estat gratificant trobar els xinesos esforçant-se a parlar en català. Jo he continuat per Comte de Rius i he acabat tots els tríptics. El 28-N serà un gran dia per a la independència!