Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
S’acosten, ineluctablement, les eleccions espanyoles (erròniament anomenades "generals"). La blocosfera, especialment el seu sector més sobiranista, bull des de fa temps amb opinions, intervencions, propostes i proclames sobre quin hauria de ser el sentit del vot el proper 9 de maig de tot aquest sector de la societat que estem decebuts de l’actuació de les cúpules dels partits els darrers anys i a més considerem esgotat el model autonòmic espanyol i apostem, obertament, per l’exercici del dret a l’autodeterminació a mitjà termini.
En un anterior post ja vaig sistematitzar les opcions que tenia l’elector que s’identifiqués amb aquesta manera de pensar, i les reduïa a quatre, totes elles amb pros i contres: votar partits autòctons, abstenir-se, votar en blanc o votar nul. Avui vull fer noves aportacions al debat, en el sentit de dir, no el què penso fer (per qui em conegui, no és difícil endevinar-ho, però el vot és secret i no tinc perquè explicar-lo), sinó el què no faré.
No m’abstindré. S’estan fent córrer moltes propostes en el sentit de no anar a votar, d’abstenir-se, de fer-ho "activament" (com es fa això? com es comptabilitza després?). Ja he manifestat en altres ocasions la meva oposició a aquests posicionaments, i són vàries les raons:
– les abstencions són sempre, desgraciadament, molt nombroses però obeeixen a una pluralitat de factors (desídia o comoditat, impossibilitat física, errors del cens, etc.) i és trampós anotar tots aquests "no-vots" a l’haver d’una única comptabilitat política
– abstenir-se, encara que sigui per un posicionament ideològic o de forma activa (que, insisteixo, no sé què vol dir) és sempre una falta de respecte envers totes les persones (mils de milions, aviat és dit) que no poden exercir el dret a vot, avui per avui, a molts països del món, o que no el van poder exercir en el passat (per exemple, les nostres generacions anteriors)
– i, anant al vessant més pràctic, abstenir-se significa afavorir, ni que sigui indirectament, l’adversari
S’ha de votar i fer-ho per algun partit. Efectivament, encara que no es vagi a votar, algú acabarà ocupant els escons, i si no són dels "nostres" perquè no ens ha donat la gana de votar-los, seran dels "altres". En aquest sentit, la situació recorda aquell axioma tant senzill del món del futbol: ni tàctiques ni romanços, per guanyar un partit hem de fer més gols nosaltres que ells. De moment, cal aconseguir que el màxim nombre de representants possible pertanyi a partits d’obediència catalana. Després… després, ja veurem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un bon amic ja fa temps que em diu: "la política si no la fas, te la fan". I òbviament si no som nosaltres qui votem als nostres partits, a Castella no ho faran, veritat?
Doncs queda clar, ens agradaran més o menys, però el que és segur és que poc o molt agranaran cap a casa, i això ja és molt més del que ens estan fent els últims 300 anys.
Salut i País
Vicent