Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

10 de maig de 2014
2 comentaris

El vell continent (2: la Catalogne, zero points)

El primer dia de campanya electoral va coincidir amb el Dia d’Europa. El segon, curiosament, també està marcat en vermell en el calendari del continent: avui es celebra el Festival d’Eurovisió.

Poca broma amb el més que cinquentenari, friqui i autoparòdic esdeveniment musical, perquè ha fet més per la unió dels europeus que tots els tractats i constitucions, que portem signats fins ara. Els grans avantatges de l’aventura europea per als ciutadans (fora duanes, euro en molts països, Erasmus, què-sé-jo) han estat ben rebuts i ben assumits per tothom, naturalment, però en cap cas ens han creat la sensació de formar part d’una gran comunitat de ciutadans a nivell continental.

Eurovisió sí que ho ha aconseguit. Els fans del festival, que són legió a tot arreu, parlen dels diferents països participants i dels seus representants amb una familiaritat i proximitat que ja voldríem en l’àmbit polític. Ningú no sap, naturalment, quants diputats escollirà Estònia el proper dia 25, però molts parlaran del cantant o grup que representarà aquest any la petita república bàltica: el tipus de música, el vestit que portarà i detalls anodins de la seva biografia.

Sí, Eurovisió uneix pobles i ciutadans com no aconsegueixen fer-ho les plúmbies institucions de Brussel·les. Només un però: continuant amb una acreditada tradició present en multitud de manifestacions culturals i esportives, les delegacions a Eurovisió representen estats (per ser exactes, les televisions oficials de cada estat). No hi ha lloc per a nosaltres, encara.

La Catalogne, zero points. Anar a cantar a Eurovisió en l’actualitat és més anar a fer el ridícul que una altra cosa, però hi tenim tot el dret del món, oi?

[Imatge: el més proper a un èxit eurovisiu dels catalans: Salomé va guanyar el 1969 representant l’estat espanyol i empatada amb altres tres… però va guanyar; www.eurovision.de]

  1. Això que Eurovisió ha fet molt per sentir-nos europeus és si més no molt discutible. Alguns països importants com Itàlia ja ni participen i cada any l’audiència baixa. Si algun interés té és pels frikis que hi surten i res més. La qualitat és més que baixa (des de quan fa que alguna cançó d’eurovisió no és un èxit com “Waterloo”?).

Respon a Xavier Massot Martí Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!