Les aigües turbulentes

No puc resistir-me a dir la meva sobre la compareixença del president Mas i, especialment, sobre el seu contingut, ple de retallades de sous i pujades d’impostos. S’hi podrà estar d’acord o no, però cal reconèixer que ell i el govern que encapçala pren decisions, per impopulars que siguin, dirigides a reduir el dèficit i crear confiança quan més es necessita. M’ha fet gràcia que els partits de l’oposició li retreguin que aquestes impopulars mesures es facin públiques dos dies després de les eleccions espanyoles i no durant la campanya electoral. Com si els altres partits no haguessin fet exactament igual. Digues-li tonto, al president Mas. Doncs es clar que ha esperat a després de les eleccions! Unes eleccions amb un resultat, cal recordar-ho, que pot ser llegit en clau catalana com un vot de confiança al govern de CiU.

Pel que fa al contingut pròpiament dit de les mesures que es prendran, això ja fa de més mal parlar. Per començar, la mesura estrella, informativament parlant, m’afecta directament i per tant no puc tirar-me pedres a la taulada elogiant la retallada (d’una magnitud desconeguda encara) dels salaris dels anomenats treballadors públics. Cada vegada tinc més la sensació de que el conjunt dels funcionaris som com una mena de porc o de bóta de Sant Ferriol, on tothom acudeix per treure’n algun profit: els governs, per fer quadrar els balanços congelant sous; l’empresa privada, per criticar-ne la burocràcia i l’intervencionisme quan les coses van bé, però per pidolar-ne ajuda quan les vaques són magres; els ciutadans, per abocar-hi queixes, problemes i frustracions personals; etc.

I sobre la pujada de tot tipus de taxes i impostos, inclòs aquest OINI (objecte impositiu no identificat) denominat “tiquet moderador de les receptes”, caldrà saber-ne el detall abans de tirar-hi la cavalleria per sobre. Algunes aportacions al debat: hi ha augments de taxes (les universitàries, per exemple) que depenen competencialment d’Espanya, qualsevol reajustament per salvar l’ACA ja fa tard, el ja esmentat “tiquet moderador de les receptes” benvingut sigui si aconsegueix que la societat moderi la seva farmacofília, etc.

Parlant de receptes, encara estem esperant les de Mariano Rajoy. Bé haurà d’agafar també algun dia el toro per les banyes com ho ha fet el president Mas. L’economia espanyola és una mena de Prestige i aquesta vegada s’hi trobarà alguna cosa més que hilillos de plastilina.