Les aigües turbulentes

No un senyor de Barcelona, el senyor de Barcelona. Ens ha deixat a 86 anys Lluís Permanyer i Lladós, escriptor, periodista i indiscutible cronista de la seva (i meva) ciutat natal. Quan m’he assabentat de la notícia he experimentat una immediata sensació de tristesa que no acostumo a tenir per ningú, com no sigui un familiar o un amic íntim. Admirava de Permanyer la seva personalitat i els valors que va saber transmetre durant molts anys en la seva dilatada carrera de divulgador de l’arquitectura, l’urbanisme, la cultura i la vida social de Barcelona, ja fos a través de llibres, de cròniques periodístiques o de peces radiofòniques i televisives. I quins eren aquesta personalitat i aquests valors? Doncs la seva imatge física i el seu savoir faire, la manera d’expressar-se, l’educació i respecte amb què tractava els assumptes que abordava, a vegades ben polèmics, el seu profund coneixement de la ciutat de naixença, que es traduïa en un insobornable amor pels seus carrers, els seus edificis i el seu mobiliari urbà… També l’entusiasme que dedicava a cada motiu d’interès acadèmic (una disciplina artística, una biografia, la visió estètica d’un pla urbanístic) fins ben bé el moment de la seva desaparició física. Una vida ben aprofitada.

També una vida de profit per als ciutadans que seguissin la seva trajectòria i obra i la sabessin valorar. Una ciutadania minvant com és fàcil d’intuir sense recórrer a cap estudi o estadística. Barcelona, la Barcelona de Permanyer, la nostra Barcelona, se’ns està morint víctima d’una catastròfica combinació de creixement demogràfic quantitativament i qualitativament descontrolat, un model econòmic insensible a preservar tot aquell patrimoni material i immaterial que la ciutat encara conservi, una classe política mediocre i enemiga de tot allò que tingui a veure amb el passat nostrat o les tradicions i, tampoc vull callar-ho aquí, un estat que des de la llunyania, treballa sin que se note el cuidado per fer de Barcelona una ciutat decadent, provinciana, insegura i descatalanitzada. Encara estem a temps de revertir-ho, si volem, però evidentment això no vindrà de la mà d’individus com el tal Bob Pop o la “senyora de Barcelona” Ada Colau, personatges diametralment contraris a Lluís Permanyer, el senyor de Barcelona.

[Imatge: quadernscrema.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!