Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

12 de desembre de 2008
1 comentari

El secret més ben guardat de Fraga

El que digui Fraga Iribarne, a aquestes alçades de la pel·lícula, no ens hauria de fer perdre gaire el temps. No és més que un pobre home decrèpit, i la seva afirmació d’ahir és una més a afegir al voluminós àlbum de perles espanyoles.

Però potser les seves paraules també se les dirigia a ell mateix i per partida doble: a part de ser nacionalista espanyol, juraria que en un cert moment es va definir com a nacionalista gallec, o almenys va afirmar que Galícia era una nacionalitat. Eren els temps en què presidia la Xunta. No són estranyes les zigazagues ideològiques a la vida de Fraga: ministre de Franco i demòcrata de tota la vida, de dreta-dreta i abraçant-se amb Fidel Castro o presentant una conferència de Carrillo, liberal de tota la vida i enorgullint-se de no haver fet servir mai un condó (potser no sap què són), i així podríem seguir.

La seva biografia pública dóna per a molt: són dècades escalfant sillons i poltrones de tot tipus, i sempre davant focus i micròfons. Micròfons que han escoltat frases atropellades, demagògiques, airades, tallants… A qué precio van los garbanzos? La calle es mía! Y no tengo nada más que decir! Ya le dicho que no tngo na más quecir! Els periodistes, encantats amb qui els donava el titular fet.

Crits, afirmacions irreflexives, incoherències… Aquest home no és el que es va banyar al mar quan la bomba de Palomares? Ara ho entenc! Fraga es radiactiu! Té isòtops a les neurones!

Respon a Francesc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!