Un col·lectiu d’activistes canaris pro-Sahara han estat colpejats en aquell territori per policies marroquins, en una actuació perfectament comparable a la patida (segons van assegurar alguns) a Melilla, només canviant les tornes. Tenen res a veure?
No entendré mai les relacions hispano-marroquines. Des d’aquell país arriben mostres de provocació, metòdiques i pautades, suficientment llargues per crear un innecessari estat de tensió entre els dos països, i que sorprenentment es solucionen amb una trucada d’un rei a l’altre (sembla que són molt amics) o amb una visita del ministre de torn a la cort de Rabat. Riallades, encaixada de mans i roda de premsa. I a esperar el següent episodi.
No sé quin era el problema al pas fronterer de Melilla que justifiqués aquelles estranyes mobilitzacions d’activistes, desplegant pancartes plenes de faltes d’ortografia. El que sí sabem, perquè avui es publiquen les fotos, són els morats en cares i cossos dels defensors de la causa sahariana. Una causa que no ens és desconeguda als catalans. Una causa heredada d’un dels episodis més vergonyosos de la història contemporània de l’estat espanyol. Un contenciós que fa trenta-cinc anys que la comunitat internacional deixa podrir lentament. Doncs no hi estem d’acord.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!