La pel·lícula es basa en material de l’època, entrevistes amb testimonis o familiars del protagonista i alguna escena dramatitzada. Magnífiques vistes aèries de l’estació (una verdadera joia avui sense ús) i de les muntanyes que l’envolten, a les quals qui això signa torna cada estiu. Sense voler treure-li mèrits al film, prou interessant, no deixa de ser un documental que per la seva durada i naturalesa podria ésser ofert directament per televisió, però no. El vaig visionar en una trista i decadent sala dels cinemes Alexandra, ferms candidats a una propera clausura comercial. Tant de bo m’equivoqui.
[Imatge: www.sensacine.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!