Les aigües turbulentes

La notícia ja té alguns dies i és prou coneguda: en un hospital de Tolosa de Llenguadoc un jove fou intervingut per extreure-li del recte un obús “de fabricació alemanya, de 16 cm de llarg i 4 d’ample”, segons especifiquen les informacions. No entraré, naturalment, a fer escarni o una valoració moral de l’ocurrència de l’home. Tothom és lliure de fer amb el seu cos el que més li plagui, faltaria més. Tampoc tinc res a dir sobre les derivades jurídiques del cas: resulta que l’interfecte pot ser castigat per posseir munició “de tipus A”, per la qual cosa li poden caure cinc anyets a la presó, que no està mal. Ni del fet que, a la vista del que el jove tenia dins una de les seves parts íntimes, els doctors prenguessin la no tan exagerada decisió de cridar artificiers i bombers per evitar mals majors. Podem fer-ne conyeta de tot plegat, és cert, però deixo aquesta possibilitat a plomes més afilades que la meva.

No, el que m’interessa de la notícia és d’una altra índole. Resulta que l’obús era de la Primera Guerra Mundial i, com hem vist, encara presentava un potencial perill més d’un segle després. Aquesta mena de notícies sempre m’han impactat i m’han fet reflexionar. Si malauradament l’obús hagués explotat mentre era curosament extret de l’anus d’aquell jove, podríem afegir noves baixes (en ple segle XXI!) a la sinistra comptabilitat d’aquell tràgic conflicte. El fenomen es repeteix de forma esporàdica: els projectils que apareixen en obres alemanyes de tant en tant, persones que encara avui moren pels efectes de les bombes de Hiroshima i Nagasaki, les restes bèl·liques o personals que continuen localitzant-se als escenaris de la batalla de l’Ebre, objectes sospitosos que apareixen de sobte en una platja… El passat es resisteix a deixar de ser-ho. El passat que sempre torna. Sembla com si els pitjors esdeveniments de la història contemporània es resistissin a deixar de ser actuals i reaparaguessin a les nostres vides servits en comptagotes com a recordatori del que mai no hagués hagut de passar. La pregunta és si aquestes notícies serveixen de reflexió o es recreen només en el més anecdòtic, com el cas del pacient de Tolosa.

[Imatge: obús localitzat en una finca de Flix; foto Ajuntament de Flix, radiomoradebre.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!