Les aigües turbulentes

Abans que res, cal expressar la conmoció pels estralls causats per l’aigua aquests dies al País Valencià i territoris limítrofes i solidaritzar-se amb els seus habitants. Dit això, i encara que la situació meteorològica no ha tornar a la normalitat, el que ha passat és tan gros que, encara que sigui només per la memòria de les cent persones desaparegudes en les inundacions, ja és moment de començar a buscar explicacions del que ha passat (més enllà del comportament inevitable de la natura), assenyalar responsables i exigir rendiment de comptes. A veure fins on s’arriba en aquest exercici cívic, però en el meu cas l’escepticisme és bastant important. Si del que es tracta és d’esperar alguna dimissió, alguna petició sincera de perdó o alguna rectificació per part dels actuals governants d’aquelles terres germanes, em temo que ens florirem fins el dia del judici final. ¿Què podem esperar de Mazón i companyia, una trepa unida per la incompetència, la plutocràcia i (encara que aquí no vingui al cas) l’anticatalanisme? Res, naturalment. Per quan vinguin unes noves eleccions, un llunyà 2027 perquè abans no dissoldran les Corts, la castigada societat valenciana ja haurà mig oblidat la tragèdia d’aquesta setmana.

Un dels aspectes que més s’estan repetint a l’hora de recriminar al govern Mazón la seva política d’errors i ineptituds és la dissolució, en el seu dia, de la Unitat Valenciana d’Emergències, amb el pretext que era una duplicació innecessària d’un altre organisme que ja existia. La raó veritable devia ser que, com que era una creació del govern del Botànic, devien considerar-ho un “xiringuito” esquerranós més, però en tot cas l’argument que aquesta UVE suposava multiplicar ens, treballadors i recursos econòmics estava plenament justificat atesa la seva intencionalitat, com bé s’ha pogut comprovar quan més falta feia. I si realment no era necessaria perquè ja existia una agència o unitat encarregada de fer els seguiments meteorològics i difondre amb temps els avisos entre la població, és ben palès que aquest altre organisme també ha fallat. Quan el president Mazón va comparèixer davant els mitjans amb aquella ridícula armilla fluorescent anunciant que les pluges amaïnaven, o els tècnics li van transmetre malament la informació o va mentir a la població, una de dues. És a dir, que alguna cosa va fallar.

Segons ens informen, la dana (el que fins ara era la gota freda i que abans en dèiem simplement temporal) està afectant ja el meu recordat Camp de Tarragona. Esperem que la virulència dels fenòmens naturals sigui menor i si no és així, si la pluja segueix sense saber ploure, almenys que els governants d’allí sàpiguen governar el millor que puguin. Què menys podem demanar.

[Imatge: foto EFE/Biel Amaniment; naciodigital.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!