Les aigües turbulentes

Quan dic nostre vull dir del Tarragonès. De fet els va fer el 2021 i no ha estat fins el passat 31 de març que s’ha pogut presentar el llibre commemoratiu de l’efemèrides, De la llengua al país. 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès, un treball del periodista Ricard Lahoz, director i ànima de Fet a Tarragona. 

L’acte es celebrà a l’Antiga Audiència de la capital tarragonina, en format de diàleg entre la també periodista Tere Ortega i el propi Lahoz, que anà desgranant en un ambient distès els intríngulis del llibre.  Com ens va recordar Lahoz de manera reiterada, ell és periodista i no historiador, i això explica que el procés d’elaboració seguit es centrés en la cerca de documentació escrita i gràfica més addient i en una variada mostra d’entrevistes personals, a més d’una confessada voluntat d’intentar reviure i compendre el context social i polític que va veure néixer la delegació tarragonina de l’Òmnium, als anys setanta franquistes. El resultat respon plenament a les expectatives i tant la crònica del mig segle de vida com la profusió documental aportada fan d’aquesta obra del més gran interès per aquell públic que vulgui saber com s’ha mobilitzat i què ha fet una activa entitat de la societat civil tarragonina, l’Òmnium Cultural del Tarragonès, una història d’èxit com es va dir a l’acte.

Complementà aquest diàleg periodístic les intervencions de la imprescindible Rosa Maria Codines, que fa ben poc deixà la presidència de la Junta, i de Zacarías Henar, el flamant nou president, amb qui vaig tenir el goig de conversar breument a l’acabar l’acte. No ens coneixìem personalment, però em confessà que ja sabia de la meva existència perquè quan va accedir al seu actual càrrec es documentà amb el llibre que jo vaig coordinar amb motiu dels 25 anys de l’Òmnium al Tarragonès, un molt més modest treball antecedent del que ara es presentava a l’Antiga Audiència. Va ser una de les meves aportacions en tant que col·laborador primer i membre de la Junta Directiva després i raó per la qual vaig ser una de les persones entrevistades per Lahoz.

Abans de marxar, vaig tenir l’oportunitat de saludar amics o coneguts de l’entitat: a més de la Rosa Maria Codines, els expresidents de les juntes a què vaig pertànyer, la Núria Aiguadé i el Joan Andreu Torres; el Joan Magí, secretari casi “perpetu” i el seu antecessor de temps “heroics”, l’Enric Rovira; o el Jordi, fill de Josep Sendra, un dels fundadors de la delegació i destacat polític. Homes i dones que, amb entusiasme i generositat, dedicaren o dediquen part del seu temps (el més valuós d’una persona) a les més variades tasques posant el seu gra de sorra a favor de la llengua, la cultura i el país, veritable frontis d’Òmnium Cultural, i que cobra renovat sentit en els convulsos moments que li està tocant viure a la nostra nació.

[Imatge: foto de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!