Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
El meu Onze de Setembre (2: “this is Catalonia, you know?”)
Són quarts de tres, ja he dinat i faig camí cap a un altre dels escenaris d’interès: el barri de la Ribera. El passeig del Born ha acollit aquest matí el tradicional acte de l’esquerra independentista. El carrer està ple de propaganda enganxada a les parets, i alguna entitat bancària exhibeix estoicament pintades no precisament favorables als seus interessos. Ja hi estan acostumats, és clar.
Al centre del passeig, al costat de les taules on es fa un dinar popular, s’hi ha instal·lat una mena d’exposició amb fotos, notícies i explicacions sobre el treball que duen a terme les diferents entitats. Mentre me la miro, se m’acosta una parella estrangera que em pregunta què se celebra avui i aquí. Amb el meu anglès macarrònic els engego tres frases amb els tres conceptes clau:
– this is Catalonia, you know? (ells contesten que sí, que ja ho sabien)
– hier, tree hunder years ago we are independents
– now, we want are independents
I marxen amb l’actitud d’haver-ho entès a la primera. No sabeu el què costa enllaçar tres frases en una llengua que no es practica absolutament mai. Avui, però, l’esforç valia la pena.
M’arribo al Fossar de les Moreres, animat, tot i que per l’hora que és ja hi ha ambient de plegar les taules i paradetes que cada any munten els grups, amb tota la parafernàlia del cas, de llibres a pins, d’enganxines a pòsters, de samarretes a fulls volants. El material reivindicatiu abasta diverses famílies ideològiques, però també altres pobles de l’estat, causes internacionals i la inevitable Cuba. És el tradicional mosaic independentista radical català, trencat en mil colors. És un entranyable microcosmos, de consum intern però fidel a uns principis, ineficaç però engrescador, déjà vu però estèticament atractiu. Com diu la meva mare, tot es despatxa.
[continuarà]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Entranyable, i que es creu amb el dret de decidir qui pot entrar al Fossar i qui no, i de fer-hi fora a crits ERC. S’assembla força al feixisme, això. Clar que no es tracta de deixar bé ERC en aquest bloc, oi? no fos cas….