Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

31 de gener de 2025
0 comentaris

El Consell, en campanya

Estem en campanya electoral. La setmana que ve els registrats al Consell per la República elegirem el nou president, qui ha de substituir Carles Puigdemont. No són bons temps per a l’ens que, en principi, és el dipositari de la legitimitat sorgida de l’octubre de 2017, de manera que és comprensible que l’actual procés electoral no desperti l’interès que hauria de despertar si tot fos més diguem-ne normal. I ho seria si tinguéssim: tots els partits i les entitats alineades lleialment amb el Consell, un gruix considerable de ciutadans compromesos en algun grau, una trajectòria institucional coherent (sense haver-se carregat l’Assemblea de Parlamentaris, per exemple) o, potser el més cridaner, una gestió interna més eficient i transparent.

No són bons temps però, tot i així, la maquinària prevista a la normativa interna del Consell s’ha posat en marxa novament per a l’elecció de qui serà el seu màxim representant i responsable del govern interior de la institució. I l’elecció serà, esperem-ho, plenament normal, democràtica i participativa. Sis són els candidats que es presenten a la pacífica lluita: en coneixem dos perquè ja ho van fer en les anteriors eleccions; també qui fins ara era vicepresident, Toni Comín, i Jordi Domingo, figura rellevant en tant que antic president del Consolat de Mar; i altres dues cares noves. Ahir dijous alguns d’ells ja van debatre sobre programes i propostes.

Llegint aquests, es comprèn bé, crec jo, perquè el Consell no té la transcendència i la valoració que hauria de tenir entre la ciutadania i, especialment, entre el decensisat votant (o abstencionista) independentista. Hi trobo a faltar programes elaborats i realistes, que tinguin en compte que el Consell per la República és una institució, no una entitat per fer activisme, com erròniament es pensa, que es formulin propostes no per “fer la independència” sinó per “fer que es pugui fer” (espero que se m’entengui el joc de paraules). Ens parlen de política internacional (augmentar el nombre de delegats, parlar amb l’ONU o amb Algèria, sic), de Països Catalans, de reforçar els Consells Locals, d’auditar les estructures del denominat “règim del 78″… Tot això està molt bé, no deixen de ser propostes sectorials més o menys serioses, però s’obvia el paper institucional, central, coordinador i dinamitzador que hauria de tenir el Consell davant tots els actors de l’independentisme (tots) per fer que confluïssin, dialoguessin, arribessin a acords i sabessin formular una única estratègia ambiciosa però possible, superant així fulls de ruta o tàctiques partidistes que ben poc ens fan avançar.

Aquest apunt està escrit abans d’escoltar el primer dels debats entre candidats. Queden encara alguns dies de campanya i sens dubte els candidats ens faran saber els seus objectius amb més detall. Espero poder matisar o corregir el que abans he escrit. Esperarem. De moment, i com volent formar part de la campanya, encara que sigui de forma indirecta, ens assabentem de la denúncia d’assetjament contra el candidat Comín, una peça clau del Consell que, com se sap, ha estat també protagonista d’unes martingales dineràries amb explicacions ben poc convincents. La denúncia té tota la pinta d’afavorir-lo o de perjudicar-lo, una de les dues coses atès el moment en què es publicita. Sense entrar en detalls (perquè no els coneixem, més enllà d’una insòlita dutxa a la que s’ha d’accedir per un dormitori), l’episodi és igualment una mica trist i demostra que, com deia el senyor Murphy, si una cosa pot anar pitjor, hi anirà. Insisteixo: esperarem.

[Imatge: Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!