Les aigües turbulentes

El PP de Catalunya està celebrant entre avui i demà el seu congrés. Celebrant és realment la paraula que més escau per descriure el que faran els delegats del partit hispano-conservador al Palau de Congressos de Barcelona. Una candidatura, encapçalada per Alícia Bótox-Camacho, sense ombra d’oposició, unanimitats búlgares en les votacions, rialletes d’autocomplaença… el congrés sembla més una festa que un conclave seriós de partit.

Com que tot és tan plàcid i previsible, la notícia del congrés és l’enèssim “gir catalanista” del PP. Dic enèssim perquè aquesta història ja l’hem sentida més d’una i més de dues vegades. La nova operació de maquillatge (com totes) consisteix aquesta vegada en fer-se dir “Partit Popular Català” i afegir una petita bandera al logotip. I aquí s’acaben les novetats. Si queda algun il·lús que es pensava que la formació faria un cop de cap intel·ligent i s’acostaria a un catalanisme moderat per fer-li ombra a Convergència o que plantejaria al PP central algun tipus d’autonomia orgànica (l’equivalent dretà del PSC, per entendre’ns), que s’ho tregui del cap: reformes al logo i vas que t’estrelles.

Tot al contrari. La cosa anirà de tractar CiU de “separatista” i d’oposar-hi una força que ocupi l’espai central, que uneixi i que bla, bla, bla, en resum, aquell discurs completament vacu que hem sentit mil vegades, tot menys plantejar una argumentació seriosa, creïble i d’altura, que intenti trobar una solució al conflicte Catalunya-Estat que no passi per acceptar acríticament el que els ve dictat des de Madrid.

[Imatge: www.ara.cat]