Les aigües turbulentes

Sí, ho heu llegit bé, el carnaval de Las Palmas va començar oficialment el divendres passat i es clourà l’1 de març: durarà exactament 38 dies. No serà la primera ni la segona vegada que manifesti en aquest bloc el meu desacord amb l’excessiva durada a què estan arribant els darrers temps períodes festius com els carnastoltes, el Nadal o les festes majors: inacabables programes carregats d’actes, als quals cal afegir prolegòmens (preparacions, cartells, pregoners) i alguna activitat pòstuma. Tants dies de pressumpta disbauxa, festa o entreteniment, és a dir tants i tants dies pensats per sortir de la rutina el que fan és, justament, tornar-ho tot rutina. Us imagineu que els caps de setmana duressin cinc dies? Sí, aparentment molt bonic però no tindrien ni de bon tros l’encant que tenen ara, no els donaríem gaire valor. Doncs això està passant amb els programes interminables de carnaval. Que el de Las Palmas tingui molta tradició i anomenada no justifica el que estic denunciant.

En fi, és el que hi ha. D’altra banda, el període de carnestoltes ja s’ha obert amb les preceptives polèmiques. Que no faltin. N’anoto dues. A Cadis, els integrants d’una chirigota han tingut l’ocurrència de sortir en cadires de rodes elèctriques i caracteritzatd de Stephen Hawking, aquell famós físic que patia una malaltia degenerativa. Em va semblar de mal gust quan vaig tenir-ne notícia i, certament, l’ocurrència ha rebut comentaris desfavorables. Però també sorgiren defensors, fins i tot entre afectats per l’ELA (que no sé si és exactament el que patia el científic britànic), en el sentit de que la disfressa i la broma contribuïa a desdramatitzar aquest greu problema de salut, ajudava a visibilitzar-lo i per tant a que societat i autoritats se’n concienciïn més. Fins i tot es va recordar que el propi Hawking es prenia amb bon humor, fins on li era possible, la malaltia que el lligava irremisiblement a una cadira de rodes.

L’altra polèmica de què he tingut coneixement afecta el carnestoltes de la meva antiga ciutat d’adopció, Tarragona. Resulta que una comparsa (la històrica Colla la Bota) va decidir presentar-se amb una carrossa crítica amb Port Aventura i els seus tripijocs, que va rebautitzar com “MortAventura”. La notícia va arribar tot seguit als al·ludits, que no s’ho van prendre bé i amb les oportunes pressions van aconseguir que la colla hagi canviat la seva proposta. Port Aventura assegurava que els perjudicava com a empresa. Que sensibles s’han tornat de sobte!

En tot cas, faci gràcia o no, molesti o no, el carnaval és (o potser era) això: tocar el voraviu, passar-se de la ratlla, ser (ai!) políticament incorrecte. Tant a Cadis com a Tarragona s’ha posat a prova el nivell de tolerància, amb una diferència: en el primer cas entenen el sentit del carnaval, a Tarragona; pel que es veu, no.

[Avui aquest bloc compleix 19 anys d’existència; imatge: tiempodecanarias.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!