Anys 60. La severa directora d’un col·legi catòlic nord-americà s’enfronta a un capellà, de qui sospita que ha anat més enllà del compte en l’afecte pels seus alumnes. A partir del comentari d’una professora, a qui estira de la llengua, li costa poc elaborar ràpidament una hipòtesi, però el que per a la majoria seria, com a molt, una suposició, per a ella és una “certesa” que li farà prendre un determini…
Duel interpretatiu entre Meryl Streep, que després de fer de madura neo-rural a Mamma mia! es fica al personatge de la religiosa intolerant, i Philip Seymour Hoffman, que canvia els vestits de Capote per la sotana. Dos actors versàtils, com es pot comprovar.
Em va semblar una bona pel·lícula. Missatge central: no vulguis estar mai massa segur de res. Posa-ho tot en tela de judici. El dubte com a mètode, que deia el gran René Descartes.
L’anècdota del film, el comentari d’una treballadora del col·legi: “les gates cacen millor”. Miau!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!