Que la senyora Sánchez Camacho sigui una notòria adversària del procés sobiranista, que s’hagi vist embolicada darrerament en confusos episodis d’espionatge endegats per no sabem qui, i que la revelació periodística de la paternitat l’hagi protagonitzat el tenebrós director d’El Mundo, amb ves a saber quines finalitats, tampoc és excusa perquè mitjans més seriosos (per exemple, Vilaweb) se’n facin ressò.
Però hi ha un detall en tot aquest afer que fa que calgui qüestionar, cerc jo, aquest criteri informatiu. Si parlem d’intimitat personal i protecció dels infants, caldrà recordar que la senyora Sánchez Camacho es va estar una bona temporada exhibint el seu fill en tota mena d’actes públics, en un intent, m’imagino, d'”humanitzar” la seva imatge, de fer-la més propera a la gent, que prou falta fa als nostres polítics. Però el més greu del cas és que la presidenta del PP català sempre havia declarat que havia tingut el fill per inseminació artificial, o sigui que ara s’ha demostrat que va faltar a la veritat, per utilitzar un preciós eufemisme molt en voga.
Quan un personatge públic menteix no hauria de ser notícia? Vull creure que la pràctica rutinària d’aquesta conducta reprotxable per part de la classe política no sigui una raó perquè ja no sigui notícia. El cas de la Camacho és un tema menor i, com ha quedat explicitat, afecta el seu àmbit més privat. Deixem-ho aquí, doncs. Diferent és la situació que ha protagonitzat la seva coreligionària María Dolores de Cospedal, negant les declaracions de l’ex-tresorer del seu partit, Bárcenas, en el sentit de que va cobrar en mà, trinco-trinco, els famosos sobresous. La paraula d’un contra la de l’altra. Fascinant exercici de “faltar a la veritat”. Un dels dos menteix. Qui?
A la sortida del jutjat, la presidenta de La Manxa va estar a punt de donar-se una trompada contra un arbre que no havia vist. Una suggerent imatge gràfica. La que caurà més d’hora que tard serà la Camacho, segons asseguren veus més autoritzades que la meva. Amortitzada com està, ja comencen a sortir pretendents al seu càrrec: per exemple, la diputada Dolors Montserrat, tota una troballa que pot donar molt de joc periodístic si persevera en el tarannà mostrat l’altre dia en una entrevista radiofònica.
[Imatge: foto Getty Images, luis-viadel.blogspot.com; finanzas.excite.es]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta que es fa dir periodista (potser ho és, vet aqui) té al seu curiculum vitae laboral una entrevista de pena (més que entrevista, sembla un judici farçit d’ignorància, prejuicis i mala fe).
Vet aqui l’entrevista del que us parlo:
http://www.catradio.cat/audio/522111/LEsgl%C3%A9sia-Adventista-del-Set%C3%A8-Dia
Atentament, i bona setmana
I ELS “NUETS-NUETS QUE?…..QUI PAGA EL GASTO?.