Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Només les ments de determinades formacions polítiques, amb plena consciència de voler manipular els conceptes, confonen la polisèmia del mot “Espanya”. Com se sap, la polisèmia és aquella propietat que tenen determinades paraules amb més d’un significat. Quan diem (jo també, senyora de Gispert) que “Espanya ens roba” no ens estem referint a la població espanyola, ni tan sols al país com a tal, sinó a Espanya-poder, Espanya-estructura jurídica o Espanya-tinglado-molt-ben-muntat. De manera que, d’insults, cap. Amb el terme “espoliació” (que no espoli) passa una mica el mateix. En sentit literal pot designar un fet delictiu, però no quan se’n fa un ús figurat. Tothom ho entén, però hi ha algú que no ho vol entendre.
Si aquest tipus d’afirmacions ofenen i s’han de censurar en seu parlamentària anem molt, però que molt malament. La llibertat d’expressió és un valor suprem en una societat democràtica com la nostra, i els seus límits han de ser molt concrets i justificats, però no tan discrecionals com els imposats per l’actual presidenta.
La cirereta final de l’episodi Tena-Cañas-de Gispert ha resultat ser bastant agre, amb desqualificacions de López Tena cap a la presidenta del Parlament (per cert, manipulades per algun mitjà), que han merescut una reprovació formal cap el de Sagunt. No comparteixo aquestes desqualificacions perquè no és l’estil de fer política que vull per al meu país, però tampoc crec que calgués arribar als extrems de la reprovació. El que deia de bon principi: dos valors tan preuats al nostre Parlament com la llibertat d’expressió i les bones maneres no passen pel seu millor moment. És una verdadera llàstima.
Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament