Les aigües turbulentes

Ixe Berdaguer segur que era algun catalaniste: tot lo mon sap que Chaume I va naixer baix de un taroncher prop de Carlet, i era valensià no català… Perdó, és l’esperit blaver que m’habita i em posseïx de tant en tant: ja estic en tractes amb l’Iker Jimenes per si em pot trobar un exorcista. Quina tristor de temps, en què estem pitjor que en l’època encara aculturada i temorenca dels renaixenços! Cap arrere, com els crancs: i els xiquets valencians estafats sistemàticament, no només no sabran res de mossèn Cinto si no troben un profe voluntariós; és que no tindran cap notícia raonable ni del rei fundador, de qui els del blau (atàvics, cínics o il·lustrats, tant és: el resultat de la seua acció és la mateixa vinguen d’on vinguen) es plenen la boca immunda. 
I la continuació del poema, encara ho tindria pitjor: els nanos espardalitzats, i el profe denunciat per algun pare cafre, si amb allò de les germanes captives de Catalunya no eixia Font de Mora dient que podria ofendre la sensibilitat musulmana (ja se sap que no s’estàn de res, i d’hipocresia menys encara).
Mals temps per a la lírica, la història i l’ensenyament…