Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Coincidint amb l’inici de les rebaixes, es van produir uns incidents davant una botiga de roba del centre de Tarragona, protagonitzats per un col·lectiu feminista, que protestava pel consumisme i la imposició d’un arquetip de dona allunyat de la realitat. Els fets, que van acabar amb desordres, agressions i denúncies creuades amb la guàrdia urbana, van ser qualificats pel grup convocant de performance. Casualment, el conseller Saura també ha usat aquest terme quan ha intentat explicar el penós incident de l’encaputxat esgrimint una pistola a la manifestació pro-palestina a Barcelona. Per cert, que intentant treure ferro a l’assumpte, s’ha dit que l’arma era de joguina: això és com aquells que fumen porros, però que no s’empassen el fum.
Performance. Amb aquesta paraula designàvem abans les accions, protagonitzades per artistes o creadors, caracteritzades pel seu esperit avantguardista, trencador, provocador… Ja llunyans els quadres abstractes, els urinaris de Duchamp o les merdes d’artista enllaunades, calia épater le bourgeois d’alguna manera i això s’aconseguia fent les coses més insòlites amb públic al davant, sempre disposat a fer ooooh!
Com tota novetat, també les performances van acabar passant de moda. Qui ho havia de dir que ara es rescataria aquest terme per a designar les sortides de mare de la nostra crispada societat. Així que, jo ho sabeu: quan els pagesos tallen carreteres cremant pneumàtics, això no és una de les seves habituals protestes, és una performance. I quan els estudiants envaeixen aules i dependències universitàries impedint el normal funcionament de les classes, això no és un boicot anti-Bolonya, és una performance.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
amb la guàrdia urbana, van ser qualificats pel grup convocant de performance“.