Les aigües turbulentes

Està agafant volada donar-se de baixa de la xarxa social de l’ocellet, digues-li Twitter, digues-li X. Es veu que com que l’actual amo d’aquest invent, Elon Musk, és íntim del president electe Trump (a qui ha finançat generosament la campanya), és motiu suficient perquè personatges i entitats de tota mena anunciïn a la mateixa xarxa que l’abandonen. La justificació és que es tracta d’un cau ple d’elements d’extrema dreta, d’atiadors d’odi i desinformació o de perfils falsos generats per bots, amb els quals és impossible un contrast ordenat de les idees o una discussió civilitzada de les discrepàncies.

Soc usuari de la xarxa de l’ocellet des de fa 13 anys (hagués dit menys, el temps passa volant). Soc seguidor d’unes poques dotzenes d’altres membres: bàsicament de les entitats catalanes i canàries de què soc soci, d’uns quants personatges influents que crec que són més o menys de la meva corda i d’alguns amics. Res més. Em serveixen perquè em repiulin tuits o notícies d’interès. Evidentment tinc activada l’opció “seguint” i obvio la de “per a tu” que, segons m’informen, només serveix per oferir el que se suposa que els famosos i misteriosos algoritmes consideren que poden captar la meva atenció i el meu temps. Repiulo poques vegades i piulo encara menys, bàsicament els apunts que publico en aquest bloc i en el seu germà petit, el Via a via. Encara faig menys comentaris: si són pensats fredament em dona la sensació que no els llegirà ningú, i si fossin escrits a cop calent, les diria de l’alçada d’un campanar i no em vull rebaixar a segons quin nivell. Fet aquest petit balanç de la meva experiència a X (no m’acostumo a aquesta denominació, em recorda els cines porno dels anys 80) i vista la desbandada que està patint, m’he hagut de plantejar si deixar-la o manternir-m’hi, i he decidit el segon.

Tot i reconèixer que Musk, el personatge, les maneres i tot el que l’envolta, no són sant de la meva devoció, considero que el seu producte continua sent un espai de llibertat d’expressió i d’opinió i, al contrari que alguns mitjans de comunicació (antigament prestigiosos) que n’han fugit, aquí l’usuari és també un comunicador que pot influir, ni que sigui ínfimament, en l’opinió pública, contribuint a fer conèixer informacions, notícies i maneres de veure les coses, sense esperar a què els mitjans més tradicionals ens les serveixin cuinades i mastegades al seu gust. Al respecte, valoro molt positivament que la casa que acull aquest bloc, Vilaweb, hagi decidit mantenir-s’hi, de la mateixa manera que contemplar com determinats grups o persones se’n van m’ha ajudat a prendre la decisió correcta.

Em sembla que a partir d’ara prendré la iniciativa i m’animaré a abocar més opinions a X. En el fons, no deixa de ser com la televisió d’abans: aquesta i les altres xarxes socials no són ni bones ni dolentes, només són un mitjà que cal aprofitar intel·ligentment. Que és un negoci? És clar, com tot! Que és d’extrema dreta? Parlem-ne! Aquest concepte es fa servir a tort i a dret i potser no és tan clar com sembla. Que desinforma? Contraataquem informant! Que està ple d’indesitjables? Demostrem que es pot mantenir un debat serè, seriós, contingut i responsable sobre qualsevol aspecte de la societat. En tot cas, fugint de X l’únic que s’aconsegueix és precisament reforçar-lo com un cau d’aquesta suposada extrema dreta, d’aquesta desinformació i d’aquest niu de bots incontrolats. Ataquem-la per dins, no per fora!

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!