Avui és el Dia Mundial contra la Sida. Sembla que ja no té la transcendència de fa uns anys. La ràpida evolució en la investigació de la lluita contra el VIH i el descobriment d’eficaços tractaments antivirals ha fet que l’opinió pública vagi relegant la qüestió a un segon terme. Jo mateix hi he col·laborat, involuntàriament, i aquest haurà estat el primer 1 de desembre, en molts anys, que no m’he posat el llaç vermell a l’americana. La raó és molt prosaica: no l’he sabut trobar després de buscar i remenar per capses i calaixos.
I tanmateix, no hi ha cap raó per deixar de posar-se el llaç, ni de deixar de conscienciar-se per la magnitud del problema: com ens recorden avui els mitjans, el VIH continua sent una autèntica plaga bíblica que afecta sobretot a les societats més desafavorides.
La lluita contra la sida no ha de ser una moda. Espero que mai no ho hagi estat, perquè continua sent un afer que demana la conscienciació i la solidaritat de tots. L’enemic és gran i la victòria encara és lluny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!