Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Avui és el Dia Mundial contra el Tabac. No recordo haver parlat mai sobre el tema. En aquest bloc he anat contra tots els meus dimonis familiars, els cotxes, els gossos, el soroll, els toros, el masclisme, les feministes radicals, els règims dictatorials, la correcció política… però mai contra el tabac, és curiós.
La lluita contra aquesta porqueria continua. L’amenaça de malalties diverses, els dits grocs, la pudor de la roba o la molèstia contra els que no fumem no van semblar mai raons suficients perquè la gent anés abandonant aquest hàbit, en públic o en privat, i van caldre mesures més específiques, llegeixi’s normes al BOE o al DOGC. Normes que, en contra del que temíem, s’han anat complint i avui, als llocs on és prohibit, efectivament estan lliures d’aquella boirina que abans ens entrava per les narius, ens provocava picor als ulls i ens impregnava els jerseis.
Es vol anar més enllà i estendre la prohibició a la resta de locals. Es vol també augmentar l’impacte de les llegendes als paquets (mesura que sempre he trobat ingènua). Fins i tot s’ha dit d’intervenir a l’espai exterior, platges i carrers. Home, tampoc cal ser tan talibans. La llibertat, abans que tot. La llibertat de no haver d’empassar-se nicotina per obligació, però també la llibertat d’adquirir números per tenir un emfisema, un infart o un tumor, si es vol, amb el benentès que en el conflicte entre fumadors i no fumadors, nosaltres tenim preferència, naturalment.
Que el dia contra el Tabac, avui, serveixi perquè nosaltres no siguem tan intolerants i que ells reflexionin si val la pena omplir-se de química els pulmons.
Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la revista “¡Despertar!” de maig d’enguany, editada pels testimonis de Jehovà, hi ha una sèrie d’artícles relacionats amb el fumar i, sobretot, amb el deixar de fumar. Són 7 pàgines que trobo molt interessants i in-formatives (No he trobat els artícles a la seva pàgina web). O sia, si os paren pel carrer una parella de testimonis de Jehovà, abans d’engegar-los a dida (o no), demaneu-lis un exemplar. De veritat que val la pena.
Jo vaig deixar de fumar arrel d’un curs per deixar de fumar en 5 dies (bé, en realitat des del primer dia deixes de fumar, però), sense química, xiclets, parxes o coses semblants. Va ésser a una església cristiana adventista del setè dia (res a veure amb els catòlics romans).
Referent a les prohibicions, no entenc que mentre hi hagin drogues il·legals, d’altres (alcohol i tabac) sian legals. Si es tant dolent el fumar i el beure (i així crec), ja va sent hora de demandar a l’Estat per desidia i col·laboració a l’hora de delinquir contra la salut.
Com diu edn Van Gaal: “Sempre positiu, mai negatiu”.
Atentament
No estava assabentat de la data contra el tabac, una pena, m’hauria fumat un cigar especial o una pipa més carregada del normal.
I si, paga la pena omplir-se de química els lleus, assaborir amb delit el fum, gaudir amb tot el ritual i viure feliç amb allò que t’agrada.
Supose que no sóc parcial en tant que fumador, però a banda la nocivitat del tabac, com de tants altres productes i coses, no deixe de pensar que tot és propaganda, tractar-nos de débils mentals, immiscir-se en la nostra vida i sobre tot, sobre tot, sembrar la por. Una persona esporuguida és més fàcilment manejable i el tabac és una arma més per escampar la por, qualsevol que siga aquesta.
El tabac no arriba a ser tan nociu com els tubs d’escapament dels cotxes, els fumerals de les fàbriques i la química de l’agricultura i la dels productes de menjar industrials.
Ara, el tabac té un gran avantatge pel poder: els no fumadors, també coneguts com fumadors passius (Ai els eufemismes al servici del poder). I amb aquesta valuosa ajuda poden fer les campanyes que vulguen sense trobar contestació. L’argument utilitzat en aquest cas és irrebatible: tu pots fer el que vulgues però no pots pas perjudicar els demés i, clar està, l’estat té l’obligació de protegir-los.
Seguiré fumant, seguiré sense voler molestar els demés i seguiré pensant que quina habilitat té el sistema per aprofitar-ho tot en el seu favor i que no ho semble.